CALAIX DESASTRE

Cada dia els mitjans de comunicació ens parlen d’estadístiques fins a la sacietat.

Es fan estadístiques de tot i per tot:  dels morts que hi ha durant un determinat període de temps (el pont , les vacances); si és època d’eleccions , de la intenció de vot de cada possible elector; durant la retransmissió d’un partit de futbol, del percentatge de possessió de  la pilota, dels xuts , les errades i els encerts. La informació estadística té com a objectiu el donar a conèixer i difondre la realitat demogràfica, territorial , electoral,  i socioeconòmica d’una ciutat, d’un país, d’una nació o del mon sencer, a partir de les dades obtingudes. Però no hi ha res més fals que les maleïdes estadístiques. Per les estadístiques, si hi ha dues persones i dos pollastres, a cada persona li correspon un pollastre, però sovint la realitat és ben diferent. L’ immensa majoria de vegades  a una de les dues persones li corresponen els dos pollastres en detriment de l’altra persona que es queda sense cap. I si no que ho preguntin als pensionistes, a les vídues, als aturats o als mileuristes. Les estadístiques diuen que per Nadal cada català es gastarà aproximadament uns set-cents seixanta-vuit euros. A mi que m’ho expliquin, per què, com es poden gastar aquesta quantitat les persones que cobren una pensió mínima de tres-cents trenta-un euros amb trenta-cinc cèntims, o qui cobra el salari mínim interprofessional establert  en  cinc-cents setanta euros amb seixanta cèntims. Aquesta gent ha de pagar el lloguer o la hipoteca com cada mes, ha de menjar cada dia  i ja no li queda gaire be  res per gastar en coses supèrflues. Així doncs un cop més les estadístiques resulten falses, per que és evident que el consum hi serà, el que no es correspon a la realitat és el repartiment d’aquestes despeses. Resulta doncs indiscutible que hi haurà qui gastarà milers d’euros per compensar als que no els poden gastar. Això si, tots contents i enganyats , per que les estadístiques sortiran brillants i donaran una imatge errònia del bon estat de salut de l’economia de les famílies, però en el fons del fons cadascú s’ho sap. Doncs au, a continuar treballant, per que les estadístiques diuen que els catalans treballen una mitja de trenta-cinc hores setmanals i només en porto quaranta-sis i no ajudaré a fer la mitja per aquells que només en fan vint.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!