CALAIX DESASTRE

I és que sembla que l’esperit del Nadal s’hagi reduït a un munt de compres  compulsives i innecessàries.

No és pas per un qüestió merament religiosa, no. Jo soc una dona molt espiritual, però poc religiosa i gaire be gens practicant, tot i que em van educar en la més pura i estricta doctrina catòlica. Però malgrat tot em dol l’aire que cada any amb més força pren l’esperit del Nadal. Ara és com si l’inici de les festes nadalenques vingués marcat pels grans centres comercials. I no vull pas dir que no sigui bonic i que no tinguin tot el dret del mon a omplir de llums de colors i música els carrers. Però és que ara, a principis de novembre, a pesar de les recomanacions dels ecologistes i dels governs, del canvi d’hora per allò de l’estalvi energètic, ja encenen les llumetes, que per cert cada any son  més, per que es veu que això incita a comprar. I és que sembla que l’esperit del Nadal s’hagi reduït a un munt de compres  compulsives i innecessàries que moltes vegades només serveixen per a   destruir  l’economia  de les famílies. I és que abans el “tiò” era un “tiò”, i cagava el que es suposa que caguen els tions: neules, torrons, cava, ampolletes i monedes de xocolata i per acabar un tros de carbó de sucre. Però ara no, ara  un tiò no és un tiò si no caga bitllets, d’euro és clar, i si pot ser com més gros millor, consoles de videojocs o similars. A més, no en tenim prou amb les tradicions autòctones, que  ens apuntem també a totes les d’importació, i ara ens fem regals pel Pare Noél, pel tiò, pels Reis… i celebrem el cap d’any. Abans el Nadal volia dir reunió de família, tot i que algunes, per no dir moltes vegades, no acabaven gaire be, sopa de galets grossos amb la seva carn d’olla corresponent,  els canalons de Sant Esteve, la Missa del gall, el Fum.fum.fum i la Santa Nit, els Pastorets i els Pessebres vivents. Era tradició fer un pessebre a cada casa i es competia per qui el feia més maco i més gran , però poc a poc l’arbre l’ha anat substituint. El Nadal ens feia a tots una mica més bons i era com si aquell ambient nadalenc de l’època estovés fins i tot les ànimes més dures. I feia fred, molt més fred que ara, amb aquelles gebrades i aquells canelobres de glaç. Ara fins i tot el temps ha canviat , no fa tant fred, però en canvi dóna  la sensació de que tots els cors estan gelats. I aquesta obligació implícita  d’haver de ser feliços de tots els anuncis tant poc solidaris amb les persones més desfavorides, que no s’imaginen celebrant el cap dany a bord d’un iot amb vestits d’alta costura i joies de disseny i que en tindrien prou de saber que el dia de Nadal podran menjar. I és que malgrat tot, el Nadal ens estova però poc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!