CALAIX DESASTRE

Els éssers vius neixen, creixen, maduren, envelleixen i moren.

Abans després del neixen i creixen, deien es reprodueixen i moren. Però ara no. És veu que fins i tot la forma de mesurar l’edat dels éssers vius ha canviat. Que envelleixen i moren ho sabem del cert, del que ja no es pot estar completament segur és que tots madurin. Ni ha que no maduren mai. I no madurar no és sinònim de no envellir, no, més aviat és sinònim de no saber o no poder adequar el cos i la ment a les circumstàncies corresponents. Cada cop l’esperança de vida és més llarga i per tant, cada cop hi ha més i més diverses cirumstàncies. Diu el doctor Deepak Chopra, que els éssers humans tenen tres tipus d’edat diferent: la cronològica, la biològica i la psicològica. Però ara resulta que a més cal afegir-hi l’edat social. L’edat cronològica és la que fa referència a la data del naixement. L’edat biològica, correspon al grau d’envelliment que varia substancialment d’un ésser humà a un altra. Actualment, malgrat la gran quantitat de programes i productes “anti-aging” (és a dir anti-edat però que dit en anglès a nosaltres ens sembla que sona més bé), o pot ser degut a aquests, no hi ha cap mètode capaç de determinar la veritable edat biològica d’una persona. El que resulta evident és que la forma d’envellir canvia i varia molt d’uns éssers a d’altres, i el factor genètic hi té un paper important. Però pot ser l’edat psicològica, és la que té més importància de totes. Diuen que un persona té l’edat que vol tenir, i segurament deu ser cert. Hi ha joves de noranta anys i vells de vint. Malgrat que seria un greu error pretendre que una persona de setanta anys pensés com una de trenta, sí que seria un gran encert que una persona de setanta anys pogués mantenir les esperances i les  il·lusions de les de trenta. Però per acabar d’arreglar-ho tot, ara ens hem inventat l’edat social. Aquesta ve donada bàsicament per l’edat de la jubilació i és pot ser per això que moltes persones que es jubilen anticipadament, enlloc de rejovenir-se, envelleixen més ràpid, al estar inconscientment  condicionades per l’edat social, i passar a pertànyer a un grup que d’alguna manera sofreix molts canvis, sobre tot, econòmics, donades les minses pensions que cobren, per la qual cosa es veuen exclosos de moltes activitats. I a més a més, ara resulta que al conjunt de totes les edats se la coneix com “edat funcional”, és a dir mentre la persona és capaç de dur una vida autònoma i independent, amb capacitat per prendre les seves pròpies decisions.  Vaja, que si ens continuem inventant edats, aviat  estarem tots desconcertats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!