CALAIX DESASTRE

Malgrat que ja som al segle XXI,  l’època de l’esclavitud sembla que fa temps que s’ha acabat, però no és així.

El mes de novembre es celebra el mes internacional de la violència contra les dones. D’aquest tema aquests dies ja se’n parla prou, però hi ha un tipus de violència que moltes vegades ens deixa una mica indiferents. Malgrat que ja som al segle XXI,  l’època de l’esclavitud sembla que fa temps que s’ha acabat, però no és així. La tracta de dones desgraciadament continua essent un tema d’actualitat. El desembre de l’any 2000, en un consens dels Estats, és va arribar a la conclusió, resumida, que s’entén per tràfic d’essers humans “la captació, transport, trasllat, recorrent a l’amenaça, l’ús de la força, altres formes de coacció, al frau, l’engany o l’abús de poder, o una situació de vulnerabilitat”. Diu també que cap persona pot tenir autoritat sobre una altra amb finalitat d’explotació, i aquesta explotació inclou sobre tot la prostitució. Tots coneixem alguna d’aquestes dones que s’han vist obligades per causes involuntàries a exercir la prostitució.  Aquí, com gaire bé en tots els àmbits, hi ha qui practica la prostitució per passió i voluntat pròpia, però la immensa majoria de vegades es veuen obligades a prostituir-se per que han estat enganyades, aprofitant-se de la seva precària situació, les han fet venir  amb la promesa d’una vida millor i d’una feina digne, i quan son aquí son extorsionades per aquestes màfies, que saben exactament qui son, i les amenacen de fer mal als fills o la família.  Però el pitjor de tot, és el rebuig que reben de la societat en general i més sovint del que seria desitjable de  les mateixes dones. No se’ls dona cap oportunitat, no se les escolta, i sovint ens limitem a criticar-les sense cap mena de  coneixement de causa i sense pensar ni per un sol moment  què faríem nosaltres si ens trobéssim en una situació com aquesta. Pot ser ens hauríem  de preguntar per què aquestes màfies guanyen tants diners amb el negoci de la prostitució. I la resposta és ben evident, per que hi persones que utilitzen aquests tipus de serveis. Si no hi hagués demanda, no caldria que hi hagués oferta. És per això que pot ser  a qui hauríem de rebutjar és a qui fa ús d’aquests serveis i tolera aquestes  coses.  N’hi hauria prou que tots penséssim que ens podríem passar a  nosaltres, o a les nostres filles, o a  les nostres mares. Així que la pròxima vegada, enlloc de criticar i rebutjar sistemàticament,  procurem escoltar i si és possible ajudar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!