CALAIX DESASTRE

Reconec que tornar a treballar després d’un mes sencer de vacances ha de fer com una mica de mandra a tothom.

Qui ho diria!. Encara que sembli mentida, ja s’han acabat les vacances, per gairebe tothom que ha tingut l’oportunitat i la ocasió de poder fer-ne. I com que parlar sempre de la maleïda crisi també cansa, ara parlarem de la “síndrome post-vacacional”. Home, reconec que tornar a treballar després d’un mes sencer de vacances ha de fer com una mica de mandra a tothom, però parlar de síndrome en general, depressió o estrès post-vacacional ,  em sembla una exageració. I no cal donar idees, no, que n’hi ha que se les saben totes i dimarts o dimecres es presentaran al metge i  col·lapsaran les urgències  descrivint fil per randa els símptomes que els han explicat,  sol·licitant la baixa. I a més, resulta que aquest any, la síndrome aquesta, encara s’acusarà més perquè s’ha de començar a treballar en dilluns, com si la resta de l’any les setmanes comencessin en dimecres o dijous. I els símptomes associats a aquesta pretesa malaltia son: cansament, desgana, manca de concentració, irritabilitat, ansietat, tristesa i passotisme. Però com voleu que estigui el personal amb l’ambient general que es respira?.

Home vist així, gaire be tots  devem patir la síndrome aquesta, però sincerament, jo crec que s’hauria d’estar més amoïnat, preocupat, deprimit, irritat i trist si no es pot tornar a la feina perquè no se’ n te, que pel fet d’haver de tornar a treballar. I diuen també, que hi  te molt a veure amb la satisfacció que s’ obtingui del treball. Home, llavors es comença a entendre, perquè gent satisfeta amb la feina n’hi ha poca. Només cal mirar la desgana i el resultat final general. Què voleu que us digui?. Jo no soc cap addicta al treball, i més aviat m’apunto a la filosofia de treballar per viure que viure per treballar, i tampoc comparteixo massa allò de que el treball dignifica i et dona vida i llibertat. La llibertat, en part, la dóna els diners . I els diners o se’n tenen per via familiar o d’ herència, o et toca la loteria o els fas treballant. Doncs això, que com que no hi ha més remei, mal que mal, siguem positius i pensem que ja falta un dia menys per tornar a fer vacances.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!