CALAIX DESASTRE

La desigualtat entre els essers humans o les nacions és potser la característica  que millor defineix la pobresa.

La manca de salut, d’habitatge, ingressos, feina , la nutrició o l’accés a bens i serveis bàsics, son trets que determinen el grau de l’estat del benestar on ens trobem i a quin nivell socioeconòmic estem situats.

         Més de 1.200 milions de persones al mon no tenen aigua potable. Més de 1.000 milions no tenen habitatge estable. Més de 840 milions de persones estan mal nodrides, de les quals, 200 milions son nens menors de cinc anys, i  més de 880 milions no tenen accés a serveis mínims de salut. Resumin doncs , el 80% de la població mundial, viu en un estat permanent de pobresa. Però tot això que ens pot semblar fred i llunyà o  simples estadístiques, potser ens semblarà més proper si tenim en compte que només a Espanya, el 10,1% de la població es troba per sota del llindar  de la pobresa pel que fa referència a ingressos, el que equival a 4,08 milions de persones segons el PNUD (Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament) .

         Espanya es situa al lloc número nou  entre les disset nacions que viuen en un nivell de desenvolupament alt. I això ni és broma ni és el rànking d’Eurovisió, en el que estar situats més amunt o més avall te una importància relativa. Però  pel que fa a les dones la cosa encara és molt pitjor. Segons l’últim informe de Caritas, de les persones necessitades i que viuen en situació de  pobresa, el 67% son dones.

Les dones son més pobres que els homes principalment per motius discriminatoris. El fet que una gran majoria de dones rebi un salari substancialment inferior al dels homes per la mateixa feina, tampoc no hi ajuda gaire. Les dones s’incorporen a la feina gaire be sempre més tard, i la deixen gaire be sempre més aviat per ocupar-se del fills o de persones amb dependencies, la qual cosa fa que les seves pensions siguin sempre molt inferiors donat que han cotitzat menys. I per últim, cal tenir en compte que l’expectativa de vida de les dones és més llarga que la dels homes, així que tindran més anys per viure precàriament. Crec que davant d’aquestes dades tant poc optimistes és una prioritat, a més de lluitar contra la violència de gènere, lluitar també  per aconseguir equiparar els drets entre els homes i les dones.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!