CALAIX DESASTRE

Sembla mentida oi,  però és cert. Els bancs, perquè ara es veu que tot són bancs, les caixes també, són uns dels principals culpables, sinó el principal, de la bombolla immobiliària, perquè van sobrevalorar habitatges per tal de deixar hipoteques en una guerra oberta entre entitats a veure qui podia més, perquè van deixar diners sense assegurar-ne les garanties suficients, perquè feien apologia del consum i animaven al personal a comprar i a invertir el que podien i el que no podien, tot i tenint en compte que feien hipoteques fins a 40 o 50 anys sabent, perquè es de suposar que ho sabien, que els subscriptors la majoria de vegades superaria l’edat de jubilació, i que eren coneixedors de quina és la pensió mitja per jubilació  en aquest país… Doncs per això i per molt més, ells són els principals culpables de la maleïda bombolla immobiliària.

I ara, sense cap mena d’escrúpol ni objecció no es queden només amb el que van hipotecar, sinó que una immensa majoria de vegades executen els avals i es queden el que és seu i el que no. Es veu que una entitat, que no vull anomenar per no fer-los publicitat i perquè no em puguin denunciar, però que tothom sap de qui parlem, va concedir una hipoteca en condicions molt avantatjoses a l’Iñaki i la seva esposa, es parla d’una hipoteca de 5.000.000 d’euros, a 30 anys, com la majoria per altra banda, amb un interès d’euribor més 0,50, que ja m’agradaria a mi haver pogut fer les hipoteques, si més no les meves, a aquest tipus d’interès, de fins a 4 anys de carència, i tot i que per les nomines aportades per la parella, no cobrien de bon tros les garanties per tal que els poguessin concedir el préstec, doncs a la declaració de la renda que van presentar van declarar uns ingressos de 36.000 euros com a rendiments de treball, que per mi encara són massa pel treball que fan, és evident que amb sou declarat de 3.000 euros mensuals no se’ls podia concedir aquesta hipoteca.  És clar que ells potser comptaven amb l’aval de la Casa Real.

I ara, l’ Urdangararin es veu que ja fa dos trimestres que no paga la hipoteca perquè segons el seu advocat és complicat perquè no té feina, cosa que no deu haver tingut mai. I dic jo, si la Casa Real hagués avalat a la parella, com molts altres pares han fet, i l’entitat decidís executar la hipoteca, totalment improbable en aquest  cas, ja em veig jo a l’Ada Colau manifestant-se davant del palau de la Zarzuela per evitar el desnonament dels pobres pares avaladors. El que ja no tinc tant clar, és que tingués massa quòrum.

Però bé, jo no volia parlar de l’Iñaki, volia parlar dels bancs. Que ells que es queden sense mirament els habitatges, tampoc tenen cap escrúpol  en deixar de pagar les quotes de les comunitats que ja van prou ofegades. I l’altra dia, em va venir una senyora tota indignada, crec que amb tota la raó, perquè una entitat que tenia un deute a la seva comunitat de prop de 600 euros, els va retornar el rebut de la llum de l’escala i es van quedar sense serveis ni ascensor, i a més, encara els van cobrar una comissió per reclamar-los el descobert. En fi, no sé què dir, perquè ara mateix la diria massa grossa.