SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
DUES REALITATS POLÍTIQUES
Quan es parla de pactes de cara les eleccions municipals, l’Entesa per Sabadell és fitada des dels àmbits polítics com si fos la dipositària de la clau per aconseguir un canvi de govern a la ciutat i es resistís a cedir-la. Tant de bo que fos així. Perquè realment, ni la clau ni el pany on donar-li la volta són al seu abast.
Davant la impossibilitat de fer una candidatura conjunta, veritable clau mestra, o agrupar més de dues formacions polítiques a l’esquerra del PSC per a les pròximes eleccions municipals, l’Entesa ha valorat el clauer que li han posat damunt la taula: pacte per separat des de cada una de les organitzacions polítiques. Davant d’això és de l’opinió que avui per avui les claus disponibles són falses.
Falses perquè amb qualsevol d’elles es perd l’ocasió de fer una política diferent, i això a hores d’ara és un valor per la ciutat com ho proven els resultats aconseguits des de l’oposició. Falses perquè es mecanitzen amb un debat on es prioritza concretar la llista, fet que ni genera entusiasme ni abona reaccions sumatòries. Falses perquè es proposen aliances on l’Entesa queda compromesa amb decisions preses des de fora de Sabadell. El fracàs mediàtic del tripartit, el regust que deixa, té conseqüències que van més enllà de les eleccions autonòmiques.
L’Entesa és una organització modesta, el seu únic objectiu no és (no pot ser) aconseguir el canvi del govern municipal. Però és conscient que només sumant és possible fer girar el pestell del canvi. Vist així, només podria fer parella amb Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). Del ventall ideològic afí és l’única amb una massa crítica on la suma dels vots de les dues formacions, per la llei d’Hondt, ofereix la possibilitat d’amplificar de forma rellevant el nombre de representants polítics al consistori. Només cal fer simulacions, claus de prova, amb les dades de les eleccions passades per comprovar-ho. Viceversa, considerant la dimensió d’ICV es pot pensar que més enllà del desig, el seu objectiu rellevant és sumar per assolir el govern. Però, l’objectiu d’ICV és sumar?
Analitzem els fets: En no assolir la majoria en les primeres eleccions on es presentava l’Entesa, l’any 1999, ICV va decidir canviar el bombí del pany i va abandonar l’Entesa. A les passades eleccions, aviat farà quatre anys, després que serrallers de mans fines treballessin un acord (Entesa-ICV) on tothom s’hi sentia compensat respecte allò intrínsec que hi perdia, i s’albirava la possibilitat de fer moure el pestell del govern local, ICV va decidir deixar sense efecte el pacte signat. Per la via dels fets, l’Entesa es va quedar com qui es lleva i troba silicona al pany, forfollant per presentar-se precipitadament sola a les eleccions. Avui, l’únic que ICV ha proposat a l’Entesa és una de les claus falses, incorporar-se al seu projecte de primàries. I quan l’Entesa ha explorat la possibilitat de reconduir el pacte anterior, la resposta ha estat “ja és un model obsolet”. És com dir “avui ja no s’usen les claus de serreta”.
No, no hi ha cap gest que faci pensar que l’objectiu d’ICV a Sabadell sigui sumar. ICV legítimament defensa, prioritza, la seva concepció de la política, el seu bombí. Una concepció on encara preval el convenciment que posseeix la clau de girar el món. Ignora que l’oli és mig manyà, desconeix el poder de l’empatia i la força de la diversitat. No s’adona que malgrat incorpori nous pius al bombí, no evita que el pany continuï oxidant-se.
Mentrestant, amb tot això, el PSC que governa Sabadell pot dormir tranquil, el seu forrellat encara no és previsible que llisqui des de l’esquerra.
Publicat a Diari de Sabadell, el 2 de novembre de 2010
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agradaria fer constar aquí allò que ja et vaig aclarir per telèfon. La proposta de ICV feta en vàries converses i reiterada en una conversa amb varis testimonis que vam tenir cap el 20 de setembre del 2010 al local de l’Entesa del C/ Gràcia va ser que la nova coalició electoral podria fer-se de dos maneres: a) fent un procés de primàries per escollir els candidats que seria organitzat per les tres forces, ICV, EUiA i Entesa, b) negociant els llocs que correspondrien a cadascú, a més d’altres detalls, sobre la base dels acords del 2007. Potser vam cometre l’error de no donar-ho per escrit, però els interlocutors de l’Entesa ens van dir que ho havien entès bé. I ara ens trobem amb que aquesta oferta no va ser transmesa amb fidelitat a l’assemblea de l’Entesa del dia 23 d’octubre. Llàstima! Hem d’esperar al 2015 a fer-ho bé.