Terra i llibertat

Impressionaven ahir els milers de ciutadans/es del País Valencià i d’arreu dels Països Catalans aplegats a la ciutat de València. El clam per un dret tan senzill i simple com el de poder rebre, en l’era de les comunicacions i de la revolució tecnològica, el senyal de TV3, una televisió pública, que per cert, no fa gaires mèrits per esdevenir el que li demanen els milers de persones que comparteixen llengua, i segurament els valors d’un País amb llibertats plenes i justícia, sobretot justícia…..per poder ser i estar en el món amb tranquil.litat i sense amenaces.

TV3 no és desgraciadament la televisió pública de totes les persones del País: del Nord, nord enllà, i del Sud, del sud al-xarq al andalus, tampoc de les Illes ni de mar enllà…;és la televisió d’un trocet de País, i malgrat això, milers i milers de persones volen veure-la, rebre el seu senyal, i en definitiva, tenir el dret de llibertat d’expressió, dret clau en una societat mínimanent democràtica.

Eliseu Climent comparava ahir Camps amb Mubarak; és cert, es pot dir que estem davant d’un faraó momificat per la corrupció, i per la més gran de les imbecilitats: la casposa radicalitat dels etnocides franquistes que sempre han volgut anorrear les classes populars, i les seves identitats a contracorrent. A contracorrent és la nostra lluita per respirar, en mig d’aquesta miserable crisi que ens volen fer pagar: neolliberals peperos, de ciu, de la socialdemocràcia reconvertida en neolliberal….; però si l’estimat Eliseu comparava Camps amb Mubarak, nosaltres des de TiL també volem establir una comparació entre el Poble Valencià amb el lent etnocidi que el Govern d’extrema dreta israelià somet els palestins i palestines de Gaza i Cisjordània i d’altres territoris ocupats; no és certament el genocidi palestí, també lent i miserable, sinó és l’invisible etnocidi cultural i identitari, que també conforma l’altra cara de la maquinària totalitària dels Governs Valencià i Israelià.

La batalla de València, és la gran batalla per la dignitat i la justícia que l’actriu Pepa López reivindicava ahir tot llegint el manifest al final de la manifestació, i al damunt d’un camió; dignitat i justícia pels valencians/es, i per tot un poble que vol ser i estar en aquesta era global; perquè no podem ser globals i cosmopolites sense ser primer alguna cosa concreta i local, sense ser d’algun lloc concret. Volem ser del món, sent valencians del Sud i del Nord, del mar, i de terra endins, i de les muntanyes.., volem ser i estar en el món, en cooperació i solidaritat amb altres pobles que ens respectin, i ens reconeguin.

Aquest era el crit de milers de persones al costat de l’ assecada ribera del Túria, en comunió profunda amb el sentiment de guanyar la batalla malgrat la desproporció de força i de poder.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!