Terra i llibertat

Darrer capítol de l’Ivan Gordillo, del Seminari d’economia crítica Taïfa. En aquest es proposen eixos de política econòmica possible per iniciar la sortida de la crisi, en una direcció molt diferent a la que els nostres governs estan seguin fins a data d’avui. Són propostes viables sempre que hi hagi voluntat política, i amb una força al darrera que solament les classes populars poden bastir si són conscients de què hi ha altres alternatives factibles i més beneficioses a llurs interessos.

El seminari d’economia crítica Taifa, hem dissenyat quatre eixos de política econòmica per a pal·liar els desastres que està causant la crisi. Algunes de les propostes es podrien començar a implantar d’immediat. Aquest tres eixos no són ni molt menys una alternativa social, però creiem que són importants per a reduir l’impacte de la crisi sobre la població, tot penalitzant els responsables.

Eix 1: ajuda immediata als damnificats i de forma indefinida, sobretot als aturats. Caldria fer indefinit el subsidi d’atur, concedir-li la gratuïtat de les despeses essencials per viure (aigua, llum, gas, transport i aliments). Frenar els desnonaments i estudiar moratòries de les hipoteques i lloguers. I plantejar una reducció de la jornada laboral com a mesura per combatre l’atur i millorar la qualitat de vida de la població

Eix 2: reestructuració financera a través de la nacionalització radical de la banca; donat que els fons per sostenir el sistema financer són públics, al menys caldria demanar la titularitat, ja que com a capitals privats no s’han responsabilitzat totalment de les conseqüències de la mala gestió. Deixar enfonsar-se els capitals privats dels bancs. Es pot mantenir un sistema financer sense mantenir els propietaris d’aquest, fent del sistema de crèdit un servei públic amb criteris dirigits a la totalitat de la població. Es podria crear un banc públic bo sobre la base de les caixes que són solvents.

Eix 3: potenciar l’economia pública. Com apuntàvem, dirigint les ajudes als damnificats i creant un banc públic bo. Caldria crear directament ocupació pública. I caldria emprendre una reforma fiscal que realment obligui a pagar els més rics, que pugui finançar el dèficit públic que l’estat necessitaria per dirigir aquestes mesures. Alhora iniciar el desenvolupament d’un model productiu que es centri en la satisfacció de les necessitats i no pas en l’assoliment de beneficis privats.

Eix 4: deixar de pagar el deute públic. Aquesta seria possiblement la mesura necessària per deixar enrere la crisi. Amb el fort endeutament dels estats per a salvar els financers el que s’ha aconseguit és traspassar el volum de capital fictici existent en el sector financer als deutes públics. Però la dimensió d’aquest deute no es podrà assumir mai i en el cas de fer-ho això suposarà una forta reducció del benestar de les poblacions i una pèrdua de la sobirania dels parlaments i una agressió a la democràcia parlamentaria dels estats actuals.

Gran part dels eixos de política econòmica aquí proposats entrarien en forta contradicció amb els pilars bàsics de l’economia capitalista: la propietat privada, l’explotació, el mercat com a institució encarregada de la distribució, la societat de classes, l’acumulació del capital, la sobreexplotació dels recursos naturals i la repressió social. No creiem que sigui possible un capitalisme sostenible o amb rostre humà. Cal que s’iniciï el diàleg cap a una superació d’aquesta societat desigual i injusta. Cal trobar els subjectes de canvi que possibilitin aquesta evolució i identificar quins instruments cal emprar per caminar cap a una societat alternativa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!