Empeny una lluita pacifica per la defensa dels drets
humans, les persones i col·lectius en situació social desfavorable. Confia en la
justícia i el diàleg com a vehicles per
a aconseguir la llibertat dels individus.
Jordi Palou és mediador i consultor nacional i internacional de
resolució de conflictes. També és co-director d’AEQUITAS (Centre de Mediació i
Resolució Alternativa de Conflictes) centre especialitzat en resolució i
transformació de conflictes en els àmbits familiar, penal, judicial, comunitari
i internacional (conflicte dels Grans Llacs Africans). És Llicenciat en dret i
actualment treballa com a advocat. Membre de la web de Veritas Ruanda Fòrum. Va
obtenir el 1er. Premi X Aniversari Associació Catalana per al Desenvolupament
de la Mediació
i l’Arbitratge (ACDMA) el 2004. També és coautor de llibres com “Objecció, la revolta
pacifista” o “La
Mediació Familiar”; Així com també és autor d’alguns articles
en revistes especialitzades tant de dret i justícia, i com l’anàlisi, resolució
i mediació en conflictes.
– Com veu la candidatura de Paul Kagame a Ruanda a les
eleccions d’aquest agost?
En primer lloc s’ha
de dir que Paul Kagme era el màxim responsable militar que va prendre el poder
per la força el juliol de 1994. Estem parlant d’un líder politico-militar que
va accedir al poder per les armes. Aquest líder que avui és president de la
república ha estat processat per la justícia espanyola per crims
internacionals. No s’ha dictat ordre d’arrest internacional i d’acord amb la
normativa internacional, tècnicament discutible, el jutge va voler ser prudent:
el va processar però no va dictar ordre d’arrest. Es presenta a les eleccions
tot i haver estat processat, i no per qualsevol crim, sinó per genocidi. També
es dedica a impedir completament que la oposició política es presenti a les
eleccions. Ha empresonat un líder i ha arrestat una altra líder ruandesa
Victorie. La qual està en arrest domiciliari sense poder moure’s, li han retirat
tota la documentació, i no l’han deixat inscriure’s al partit. Tot plegat fa
pensar que, per variar es tornarà a fer una espècie de “show mediàtic” a les
eleccions per validar-se internacionalment.
– Com es pot permetre una situació tan corrupte a la política?
No només corrupte,
és completament il·legal i va en contra del dret internacional, l’ètica i la
deontologia humana. Avui per avui malgrat que hi ha una sèrie d’organitzacions
i persones que demanen que s’enviïn observadors internacionals a les eleccions
per a fer respectar les regles del joc i ajudar a que hi hagi democràcia, ningú
fa absolutament res. La
Unió Europea se’n renta les mans, i Estats Units segueix
donant suport a aquest règim.
– Des dels països occidentals creu que es fa prou per remeiar
la situació?
Crec que no. Hi han
moltes preguntes i moltes possibles respostes. Però una d’elles i fonamental,
és que Ruanda és el lloc de pas per aconseguir el que molts agents de les
institucions i empreses de la comunitat internacional volen: l’est del Congo.
Una zona on hi han recursos minerals molt valuosos com l’or, els diamants, el
coure o l’urani, que són molt apreciats per les multinacionals nord-americanes,
canadenques i europees. Per això ja els hi està bé, la presència militar ho
controla molt bé.
– Considera que una de les causes d’aquesta
ignorància és en part pel tracte dels mitjans de comunicació?
És difícil
d’englobar, perquè hi han molts mitjans de comunicació i molts professionals.
N’hi ha que fan el que poden per informar, però llavors hi ha les grans
agències d’informació que fan circular la informació estratègicament quan els
convé. Per exemple, abans de les eleccions americanes on va sortir president
l’Obama, va haver-hi grans imatges internacionals de “nous conflictes” a l’est
del Congo mostrant fileres de refugiats etc, etc. La situació actual és
exactament la mateixa però no se’n ha sabut res més. És la utilització d’unes
imatges per uns determinats fins polítics. Quan no interessa que se sàpiga no
se’n sap res, i quan si que interessa i servirà per uns determinats fins si que
se sap.
Per una banda hi ha
la gran ignorància d’aquest conflicte de la majoria de la població però en
canvi hi ha el gran coneixement de les grans multinacionals que n’estan ben al
corrent i saben que ho poden utilitzar com una arma de guerra.
Com tot instrument,
un ganivet per exemple, que el pots utilitzar per tallar la carn o per matar
una persona. L’instrument en sí no és dolent, és dolent depèn de com l’utilitzis. En aquest cas el
periodisme i els mitjans de comunicació s’utilitzen en alguns casos per bons
fins i per d’altres, com les grans agències internacionals, com a instrument de
guerra.
– Quin és l’estat del país actualment pel que fa al
record del Genocidi de fa 16 anys? La gent de Ruanda, sembla que és qui més vol
oblidar, però la clau per resoldre el conflicte, no és saber tirar endavant
tenint present el passat?
No es pot
globalitzar, hi ha Ruandesos que estan interessants en que s’oblidi, justament
els que van cometre els crims. Hem de pensar que el que va passar a Ruanda no
només inclou els 3 mesos del Genocidi de 1994, sinó que aquest conflicte bèl·lic
ja va començar l’octubre de l’any 1990 i va continuar a Ruanda fins al 1996, i
al Congo fins avui. Si s’oblida a això i s’investiga un grup molt petit es
quasi segura que es produiria un nou cicle violent del conflicte, ara figura
que està aturat, però amb una espurna s’encendrà de nou. Tinc la percepció que
la majoria de Ruandes no estan en condicions de poder oblidar.
És com si preguntessis
als espanyols com van viure la guerra civil al cap de 16 anys, la majoria de
gent no en volia ni sentir parlar perquè va ser molt dolorós, aquestes
consideracions s’han de posar en context. I la llibertat de poder parlar també
s’ha de tenir en compte, parlar a Ruanda no es tan fàcil com podria ser parlar
aquí a Europa.
– Com és la situació econòmica, a Ruanda hi ha crisi?
L’economia és
justament un dels arguments que s’utilitza més pel règim polític de Paul Kagame
per vendre’s a l’exterior. Més de la meitat del seu pressupost depèn de l’ajuda
exterior.
La capital, Kigali,
és una ciutat pràcticament occidental, amb seguretat, carrers nets,… etc, però el que
no s’explica és què passa 10 quilòmetres més enllà. Hi ha gent
que està passant gana, s’estan retirant els cultius, hi ha ruandesos que se’ls
priva de casa seva perquè està ocupada per gent que està al poder. Hi ha una
façana que sembla indicar que les coses no van malament, però si vas més enllà
veus la precària situació de Ruanda.
Des de la web de Veritas Ruanda Fòrum s’impulsen iniciatives
per resoldre el conflicte Ruandès. El resultat és la presentació d’una querella
als tribunals de justícia l’any 2005, quins efectes ha tingut?
Ha tingut molts
efectes, el primer, és que durant el procés (que possiblement és tan important
com els resultats) s’ha escoltat a moltes víctimes i testimonis des del
tribunal de justícia quan no tenien cap expectativa de ser escoltades i reconegudes
com a víctimes. Després, han declarat uns quants ex-militars que van
participar directament o indirectament en els fets. S’ha mobilitzat moltes
instàncies, no només als tribunals. Tot allò que havia estat oblidat se li ha donat
importància.
Un dels primers
resultats mes importants després de tres anys d’investigació és que el jutge ha
dictat ordre d’arrest internacional contra 44 responsables de la cúpula
politico-militar del país. És la primera vegada que es dicta un ordre d’arrest
internacional contra gent que està actualment al poder, i això ha generat una
sèrie d’impactes negatius i positius. Primer que nou d’aquestes 44 persones vivien
fora de Ruanda i treballaven en diferents organismes de Nacions Unides. La
majoria s’ha arreplegat i s’ha tornat a Ruanda a excepció d’una persona que
està refugiada a Sud-àfrica, i esperem que potser amb el mundial, hi hagi la repercussió
suficient perquè l’arrestin i el lliurin a la justícia espanyola. Pel que fa
als aspectes negatius, Ruanda va aconseguir convèncer a tots els 53 països de la Unió Africana que no executessin
les ordres d’arrest en el continent africà, i també va presentar una petició
per revisar la justícia universal.
Des Ruanda Veritas Fòrum quins moviments s’envien per intentar
solucionar el conflicte?
Hi ha grans
eixos que pretenen arribar a la veritat: El primer té a veure amb la justícia. Per resoldre aquesta tragèdia s’ha de tenir en compte que hi ha
una manca de veritat molt important de coses que han succeït. A través d’una
investigació formal s’obtenen resolucions judicials amb proves
solides i testimonis.
L’altre via és la
del diàleg internacional. Des d’on es vol arribar a
poder mirar el passat i decidir que es fa: si s’ha de perdonar, a
qui i de què. Sense oblidar el passat projectem el futur. S’ntenta estudiar i
veure quin sistema nou d’organització social, polític i econòmic s’ha d’emprendre perquè no torni a passar el que ha passat. Un exemple
complementari és que s’ha creat una ràdio, i que parla de l’estat del diàleg així
com els passos que s’han d’assolir.
– Com s’augura el futur de Ruanda?
A curt
termini complicat, hi ha una nul·la voluntat politico-militar actual de reconèixer
cap tipus d’error del passat, ni criminal ni
no criminal, diuen que han passat una situació molt difícil i que fan el que
poden. Hi ha poques expectatives d’obertura d’espai polític, de la democràcia,
no hi ha llibertat de premsa: s’han tancat diaris que eren una mica crítics,
s’empresonen periodistes, el drets humans no treballen lliurement… En fi, hi ha poques
possibilitats de canvi.
D’altra banda es van fent petits gests perquè la situació millori,
com la iniciativa de Victorie Ingabire de tornar al seu país a fer democràcia. Estan canviant percepcions i visions del país tot i la por que hi ha. Algú que gosa
dir alguna cosa diferent del discurs oficial és immediatament detingut. Hi ha
desaparicions o tortures, la gent té por de fer algun pas, és un règim de
terror. És un procés lent i en som conscients.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!