BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Extret d’e-noticies

Espanya obliga Catalunya a una DUI

Sebastià Barrufet

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, ja fa temps sosté que l’autodeterminació de Catalunya és un dret inalienable en tractar-se d’un dret fonamental i universal de tots els pobles, vigent  en la legislació internacional. En aquest sentit, defensa  tant  la convocatòria d’un referèndum  com la declaració unilateral d’independència. En aquest darrer cas, si el govern espanyol impedís la celebració d’una consulta. Cosa que ja ha succeït quan escric aquest comentari.

La Comissió de Defensa de l’ICAB remarca que el dret a l’autodeterminació està reconegut  internacionalment i ha donat com a resultat que el nombre d’estats sobirans s’hagi quadruplicat des del 1900 fins ara, i subratlla que 20 d’aquests són resultat de la secessió d’una part del territori, com ara Noruega, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Lituània, Estònia i Letònia, Eslovènia o Montenegro,  que ens avalarien.

El Col·legi d’Advocats desmunta l’argument espanyol que la sobirania popular resideix en la totalitat dels ciutadans de l’estat espanyol recordant que la Carta de les Nacions Unides atribueix el dret de decidir als pobles, no als estats. En aquest sentit, afirma, ‘no es pot discutir a la comunitat catalana la concepció de subjecte polític del dret de decidir’.

Si l’estat impedís la celebració d’una consulta d’autodeterminació  o es negués a acceptar el resultat d’una consulta, el Col·legi d’Advocats veu factible la declaració unilateral d’independència proclamada pel Parlament. Si això es produís, diu, ‘la declaració d’independència tindria efectes immediats per dotar d’existència política el nou estat’, perquè aquest ‘reuniria els criteris mínims de població permanent, territori determinat i autoritat política pròpia’, trets que defineixen un estat.

Com ha escrit Víctor Alexandre, a  mesura que s’acosta la data del 9 de novembre va prenent  forma a Madrid la idea de suspendre l’autonomia de Catalunya. L’article 155 de la Constitució Espanyola adverteix que el govern espanyol pot actuar en aquesta línia, en cas que una Comunitat Autònoma “atempti greument contra l’interès general d’Espanya”. Cal tenir en compte que per a la mentalitat d’una democràcia totalitària com l’espanyola, la suspensió de l’autonomia catalana posaria les coses a lloc. Seria una solució sorollosa, certament, però inevitable atès el grau “d’insolència” a què consideren que ha arribat Catalunya. 

Rebaixar de categoria una nació com Catalunya, d’altra banda, tot deixant-la al mateix nivell que Ceuta i Melilla, és una temptació molt forta per al govern espanyol, un cop d’efecte autoritari que presentés el PP com un partit capaç de demostrar que “con nosotros no se juega”.

Tanmateix, Espanya no s’adona que ha acabat tancant-se totes les portes i que ja no pot fer marxa enrere; no s’adona que ha arribat massa lluny en les amenaces contra la consulta per poder canviar de parer i autoritzar-la. L’orgull castellà viuria una cosa així com una humiliació. Espanya es pot veure empesa a suspendre l’autonomia de Catalunya. I no li cal cap argument, perquè si hi ha una cosa que l’absolutisme no necessita són arguments. 

Espanya no dubta que un afront com el de la suspensió de l’autonomia catalana no li sortiria de franc i que hi podria haver una revolta, però tampoc això no li desagrada.

De fet, és el que fa tant de temps que està cercant: que esclati  la violència i que el procés català, que ha admirat el món per la seva civilitat, esdevingui un conflicte armat que pugui ser equiparat al del País Basc. 

Espanya mai no reconeixerà els drets nacionals de Catalunya. Mai. Només hi ha una cosa que Espanya vol de nosaltres: la rendició incondicional. No acceptarà res que no sigui això. Catalunya, per tant, ha de comprendre que la llibertat no és possible sense transgredir les lleis del gueto. Els centenars d’agents del CNI arribats a Catalunya, esperant ordres al Maresme, no han vingut a fer turisme. Potser només han vingut a fer-nos por, però de  l‘estat espanyol val més no refiar-se’n gens.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!