La Llei de la vergonya.
No votarem qui aprovi aquesta llei de la vergonya contra el català.
—
Susanna Herce
09.04.2022 | 09:42
Fent filigranes lingüístiques “ells” es treuen el problema de sobre (o això sembla), però carreguen el mort a les direccions dels centres, els professors i les famílies.
Les lleis no poden donar lloc a tanta incertesa jurídica perquè es creen situacions que deixaran indefensos a molts. Fem teoria: imaginem un centre on hi hagi majoria d’alumnes que parlen català (ja he advertit que és un cas fictici i només en posaré un per no fer-me pesada), però a cada aula hi ha dos o tres alumnes sud-americans que no en tenen ni idea i que, en no haver aules d’acollida, passen tot el dia a l’aula ordinària. En teoria els alumnes catalanoparlants han de fer un percentatge alt de classes en castellà perquè el català ja el parlen? I què passa amb els sud-americans que necessiten sentir i practicar català perquè no en saben gens? I si aquests alumnes sud-americans al·leguen que estan en desavantatge respecte els companys perquè entenen poc les explicacions de les classes en català? D’aquí la no gens casual demanda de que a la selectivitat es reparteixi l’examen en castellà, català i aranès. L’estímul que podien tenir alguns alumnes de batxillerat per dominar el català al final de l’etapa haurà desaparegut.
I si algun alumne empipat per un suspens al·lega que “el professor el discrimina perquè no és o no parla català”? Penseu que casos d’agressions verbals, i de vegades físiques a professors, a causa de suspensos, per part de pares o dels mateixos alumnes, no són res d’estrany. No passen a diari, però sí més freqüentment del que la gent es pensa, tot i que no surten als diaris. Qui s’arriscarà a tenir problemes tot sovint quan sap que la llei no és clara i ningú no li farà costat? En el cas dels professors, a més, el més comú és que qualsevol problema s’acabi dient que no volem treballar, o que no estem “prou preparats” o qualsevol acusació similar. Com demostrarà de manera inequívoca que ha aplicat el percentatge de castellà adequat a les característiques específiques del grup? Penseu que serà fàcil? Què passarà quan a inici de curs la direcció, després d’un estudi que ocuparà dies de feina, hagi decidit un percentatge, però les incorporacions tardanes canviïn significativament la diversitat dins un o diversos grups?
La casuística serà tan àmplia que ja veurem com resolen els conflictes que vindran. Això que han fet, teòricament per no tenir problemes, serà una font de conflictes encara més gran. Al temps. I a sobre, hi haurà un problema justament en un tema (un dels pocs) on no n’hi havia cap, perquè la immersió tenia un suport extraordinàriament alt. I això en un àmbit, l’educació, on és tan difícil arribar a consensos.