BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Nova prova que els catalans,
quan ha calgut, han combatut,
arreu, en defensa de la Llibertat

En esclatar la Gran guerra europea ?1914-1918?, i amb gran contrarietat dels espanyols (que eren germanòfils), entre 12.000 i 18.000* voluntaris catalans s’allistaren als exèrcits aliats; més de la meitat moririen combatent. Arran de la tornada dels supervivents catalans als cinc anys de contesa, i pagat per subscripció popular, s’encarregà un monument dedicat «Als Voluntaris Catalans», la primera pedra del qual fou col·locada en acte de solemne reconeixement al bell mig de la Plaça de Tetuan de la capital de Catalunya. Per raons que ara no puc precisar (tampoc avui no he trobat la fotografia que immortalitzà l’acte que esmento), el monument es quedà provisionalment sols en «primera pedra», a l’espera d’acabar-lo de bastir.

La qüestió que vull remarcar, que mostra fins on arriba l’autoodi i el recalcitrant espanyolisme dels «dirigents» polítics catalans és que, essent alcalde de Barcelona Maragall, i trobant-se en situació de tornar a erigir el monument al doctor Robert** al seu lloc original de la Plaça de la Universitat, i malgrat que Maragall s’havia confessat més d’un cop admirador de l’obra d’aquell antic alcalde, finalment decidí de reconstruir el monument en un emplaçament «menys cèntric» i menys «compromès» amb els seus amics espanyols. I, de passada, matava dos pardals d’un tret: es treia del damunt el molest monument a aquell separatista del doctor Robert i tapava per sempre més, traint així el desig popular, la memòria d’aquell altre monument de què us parlava en començar i que mai se’n pogués consumar l’acabament. Com hom pot comprovar, el monument al doctor Robert és a la Plaça de Tetuan, al damunt d’aquella primera pedra del monument «Als Voluntaris Catalans».

L’urc amb què Espanya falseja la nostra història no té aturador. Però que alguns catalans, de forma indigna, avorreixin la memòria dels herois de la pàtria no té nom; i si a més a més aquests indignes catalans resulta que són investits d’autoritat, aleshores es tracta d’un acte criminal, d’un acte de traïció, que mereix la nostra més enèrgica condemna i menyspreu.

Amb tot això pensava mentre aquesta tarda rellegia uns textos retrobats d’en Daniel Lopez,*** de qui ja us n’he parlat en altres apunts. El darrer membre que he conegut viu de la històrica Unió Catalanista (UC), explica com fou la UC qui organitzà els voluntaris catalans a la Gran guerra, els equipà per al combat i, a més a més, els hi lliurà les històriques banderes catalanes que els guiaren en la lluita contra els alemanys. Una d’aquestes històriques banderes (vegeu la fotografia) és la del Primer Regiment de Marxa de la Legió Estrangera, que es pot veure, des del 1920, al Museu francès de la Guerra (als Invàlids de París). Fixeu-vos en l’estel que corona el pal de la bandera; cal dir que molts dels voluntaris catalans duien, a la baioneta, la bandera estelada de la Independència de Catalunya, i que aquestes històriques banderes es banyaren a les aigües del Rin, després de fer recular als alemanys.

notes:

*. Els pocs historiadors que s’han dignat a estudiar aquest tema no es posen d’acord en la xifra total de voluntaris.

**. Que s’havia salvat de la destrucció franquista amagat com d’altres monuments importants de la capital en un magatzem «fantasma», tapiat per un funcionari amatent, on hi havia l’antic Mercat de les Flors.

***. Daniel Lopez Bribian, Glosari [sic] anecdòtic, Barcelona, novembre del 1983 (imprès el 1984, edició d’autor).

Enric Borràs

———————

Aquest relat històric l’he extret del Bloc "El Llamp" d’Enric Borràs:
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/5531

 Amb la reconstrucció del nostre estat propi, els catalans, recuperarem les nostres ensenyes, totes les del 1714 i moltes més i foragitarem les ensenyes invasores i colonials!

Salvador Molins i Escudé, President del BIC.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!