Votar qui no es comprometi, com pot ser? Qui juga encara a “o Mas o Montilla”?

21 de juliol de 2010

0 comentaris

Votar qui no es comprometi, com pot ser? Qui juga encara a “o Mas o Montilla”?

Notícia:
(subratllo i em pregunto: com lliguen això? No lliga de cap manera si no és que Mas hagi entrat al projecte d’independència, que ho ha fet i no ho sé? Votar president és entrar-hi, no ho passem per alt. Crec que planen encara algunes afirmacions sobreres, que caldria polir-les, o no funcionarà.)

Reagrupament s’apunta a la unitat
Rut Carandell creu que la crida a la Solidaritat Catalana per la Independència avala les tesis de la seva formació

“(…) Carandell troba a faltar alguna concreció sobre punts que Reagrupament
considera essencials: “el document no diu res sobre quina seria
l’orientació del vot en cas d’haver de decantar-se per Artur Mas o José
Montilla. Nosaltres no som equidistants; tenim opinió i donaríem suport a
Mas“.

Hi ha algunes qüestions més que Reagrupament considera imprescindibles,
com una acció clara de regeneració democràtica i la negativa a entrar en
qualsevol govern de signe autonomista. Però, en qualsevol cas,
qüestions que no afecten al nucli essencial de la proposta.”

Comento:

Votar qui no es comprometi, com pot ser?
“Penso que a aquestes alçades no s’hauria de donar suport a cap que no es comprometi amb la independència (a banda que…… què vol dir que encara juguem al o Mas o Montilla?)
Proposo que es recuperi la idea d’en Xavier Mir a “Sumem”, és molt més adient i sense cap embolic ni vella arrossegada. Crec que recolliria molt millor la transversalitat que es vol proposar.”

Trobo mancances fonamentals, tot i que he recolzat d’entrada aquesta crida. A la espera, clar, de com es definís la coalició. De moment el dibuix que es va fent no m’agrada, si prenc en consideració les declaracions de Reagrupament i algun altre detall que penso no hem d’obviar. I seguim amb contes de poltrones i odi a Montilla, per exemple. Elements intoxicants aquests anys contra l’independentisme, i que avui encara abonen alguns en nom de la independència.

Hi trobo una mancança d’entrada que crec és indefugible, i que tallaria en sec amb manies sobreres, i inèrcies de destorb, que li assenyalo a en Vicent Partal:

Ens criden

“(…) Els autors de la Crida a la Solidaritat Independentista demanen a
tots els partits que vulguen la independència que siguen capaços
d’aparcar les diferències uns quants mesos amb l’ambició d’unir-se en
una candidatura única, capaç de guanyar i d’acomboiar el país. Criden
els partits, però també criden els militants i la societat civil, fet
que converteix la crida en una maniobra oberta, generosa i valenta.(…)”