Indústries i caminars.

Sobre les notícies que he llegit, del dicta-minador sr, Garzón (es pot molestar algú si no el considero jutge, per molt que hi tingui títol i càrrec?) no em crec res. I no accepto en els seus arguments la relació que va establir fa un temps entre la esquerra abertzale i ETA; i molt menys entre projecte i vida política i ETA.

De manera que no el segueixo tampoc en la decisió d’aquestes darreres detencions i empresonaments, perquè pressuposen aquest vincle. I no només la manca de confiança general en els tribunals o investigacions espanyoles en aquest tema que hi sumo, també l’història que arrossega aquest jutge despistador (fa detencions de dictadors estrangers, i molta gent es deu creure que aleshores…. clar!!! deu ser un defensor de la vida democràtica, llibertats i drets. Jo fa anys que hi veig la mala llet. Pot ser sóc malpensada, però fins i tot penso que no ho improvisa).

Em sembla que fins i tot parlem de "la doctrina garzón" cosa que no sé com situar. Però suposem que això formi part d’una normal i acceptable tasca judicial. Hem d’acceptar-li com absoluta? Hem de respectar-li si ataca directe a drets fonamentals? Quina mena de sistema judicial suportem?

Massa temps intentant confondre els suficients ciutadans despistats en aquesta associació entre projecte polític de la esquerra independentista i la violència de ETA. Tant de temps i energia n’han malmès per aquí que, a més de no veure’s que l’estat, aparell judicial inclòs, i els grups PP i PSOE (no sé si algú més se’n beneficia al seu nivell) s’han convertit en una força d’assalt contra ciutadans i contra la possibilitat de convivència. Per l’arbitrarietat i altres faltes comeses contra el rigor exigible (faltes que diria els encega), a més dels llautons que em sembla que ja ni es veuen de tant que enlluernen i/o "encanten", però hi són.

De democràcia amb aquesta gent prefereixo no parlar-hi. Si més no fins que abandonin els contes de números i la pràctica comú de tota una varietat de corrupcions, dominacions mediàtiques no acceptables, o aquestes fatxenderies que surten a la foto com: "èxit!!!". Jo ho llegiria en anglès, penso que els qui hi participen i no combaten aquesta situació i pràctiques han d’eixir del poder polític.

De fet aquesta tarde pensava que, si no canvia alguna cosa, hem de prendre l’espai polític, hem de forjar o reunir alguna força ciutadana que garanteixi el respecte als drets i llibertats. Hem de guanyar la pau nosaltres, perquè els qui estan al poder de l’estat espanyol volen i fan guerra. Hem de guanyar la democràcia nosaltres, la gent que en diuen. Perquè ja veiem que els plans de futur que ofereix l’actual situació són de Mantenimento a ultrança.

Ja sé que és agosarat dir que no em crec el sr Garzón, perquè desconec moltes coses del problema, situació i elements en joc. Però em sembla que tinc suficient amb l’observat i amb algunes de les passes que han anat fent en les successives persecucions, processaments, encausaments, judicis, publicitats, i projectes de futur respecte al poder polític a la Espanya actual (segle XXI, per si algú llegeix això una mica despistat), i la confiança contrastada que els hi tinc a polítics, líders, intel·lectuals, escriptors, i altres persones, que s’hi enfronten contra aquests abusos i pràctiques.

Per alguna banda hem de començar, jo ho faria per la independència respecte l’estat espanyol!
Fins fa poc pressa com un plaer, un goig de recobrament per a uns pobles que l’estat actual han mirat de negar per unes quantes bandes (fins i tot !!jo ho segueixo trobant al·lucinant). Ara convertit en un plaer per necessitat.

Fa uns mesos pensava que farien més el puta, que en diem, i que no farien violència fins passades les eleccions. Aquesta segona opció em feia molta por, la por que em fan les mascarades que acostumen. Ara, diria, que millor ens ho prenguem bé, i portem aquesta necessitat que han acabat de ratificar com una empenta, i no com un problema.

I, a banda de felicitar el poble de Kosovo, acabo amb un detall de l’editorial de l’Avui:

El compte enrere de Kosovo

"La independència de Kosovo sembla no tenir marxa enrere. En
pocs dies -menys d’una setmana, segurament- Europa tindrà un nou Estat.

(…) Espanya té por dels paral·lelismes amb Catalunya i Euskadi; i
Rússia ha trobat en Kosovo una nova raó per renovar la seva cursa
armamentista. Per nosaltres, no hi ha d’haver dubte. La voluntat del
poble kosovar ha de passar davant de la geopolítica. Primer, la
democràcia. Sense cap dubte."

I si a Espanya segueixen tenint problemes amb els mapes, senyor ministre d’exteriores en especial, tenen a ma un acte que els pot interessar:

Posted Febrer 6th, 2008

A l’equip d’Estatpropi ens plau convidar-vos a la presentació del nou portal www.estatpropi.cat el 14 de febrer a València.
L’acte de presentació pública del nou web de la campanya «Suma’t al
Mapa per un Estat Propi» comptarà amb la participació d’en Toni Gisbert
(Acció Cultural del País Valencià) i en Xavi Sarrià (Obrint Pas) a més
dels membres d’Estatpropi. El mateix dia 14 de febrer, Estatpropi també
serà present a la taula rodona «L’activisme independentista a la xarxa»
que organitza Òmnium Cultural a Barcelona. (llegir)

Endevant estatpropi.cat! no podré ser a València, llàstima. Que vagi molt bé!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!