Indústries i caminars.

A Sumem per la Independència s’han iniciat unes converses de la que en destaco una. Iniciada pel creador del grup, en Xavier Mir, ens planteja unes preguntes.

Desobediència cívica.

Quina és la vostra percepció respecte d’aquest concepte? Coneixeu el
terme? Sabeu d’algun autor que n’hagi parlat? Us sembla que descriurira
prou bé l’actitud d’abstenir-se a les votacions com a mode de protesta
per la manca de sobirania del Parlament de Catalunya?

Responc:

Sobre el concepte:

No conec el terme, no puc donar referències.
Seria el mateix que desobediència civil?

D’entrada,
la idea de desobediència cívica em semblaria ampliada respecte al
concepte clàssic de desobediència civil. En una ampliació de l’acció
d’un individu a la d’un grup, una col·lectivitat.

Sobre l’actitud d’abstenir-se:

Diria
que no s’ha d’entendre com a desobediència, perquè és una acció que es
contempla a la cambra (no hi hauria xoc legal), i el compromís amb
l’electorat tampoc no es trenca, ja que seria ben especificat i
informat, hi ha legitimitat. No hi hauria tampoc xoc aquí amb el que
seria (en tenim?) una llei de garanties.

Més aviat ho entenc com
una plantada pel que fa a l’ordre de prioritats i pel que fa a
imposició per engany. Un “ja n’hi ha hagut prou!” es queda petit.

En
l’acció política a l’escó es passa de la prioritat d'”anar tirant
malgrat el que sigui, ni que sigui acceptar bestieses”, a prioritzar
compromís democràtic, decència política, i altres coses aquí
implicades. Entre elles un gruix d’enganys, abusos, i horrors que podem
sumar.
La defensa de la legitimitat de la independència en els
escons proposats seria un cas concret d’aquesta acció. Es desobeiria
una tendència, una manera de fer, unes acceptacions generals. Entre
elles la de permetre que es degradi la democràcia per part de
representants polítics als Parlaments, aquí, allà, i més enllà, i pels
propis electors.

És això una desobediència cívica?

Afegiria:

– Ens cal desobeir el que s’hi oposa a la nostra sobirania. Podem començar per acceptar que ja està desmuntat el conte de la plurificació transicional.

– I un detall d’en Marcús: La xarxa té un paper!

“(…) Cal escoltar i entrar a formar part de la (les) conversa(es) que hi ha a la xarxa, cal escoltar i ser conseqüent. Escoltar, contestar, fer-ho amb modèstia i sinceritat, pot aportar fidelitat i credibilitat. (…)”

…………………………………..
http://www.facebook.com/profile.php?id=1054929258&ref=name#/group.php?gid=103161613145
http://www.facebook.com/profile.php?id=1054929258&ref=name#/topic.php?uid=103161613145&topic=8899
http://paper.avui.cat/article/dialeg/165740/catalunya/independent.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/135412

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!