Indústries i caminars.

Penso que l’èxit del que se n’ha dit estil Guardiola és molt bo pel futbol, l’esport, i altres coses, i que també ens és un bon trumfo, a part del gust. Ens permet veure esquemes que podem trobar en altres àmbits, com ara la política i el model de relacions socials. M’ho miro i remiro i crec que cal remarcar-ho ja que al què s’hi enfronta té força més poder de difusió, de moment.

“(…) Els marcatges expeditius de l’Almeria van ser especialment durs en el
cas de Xavi, que es mostra força crític amb aquest tipus de
plantejaments. «És una llàstima que els equips vinguin al Camp Nou
només a defensar-se i que no vulguin jugar a futbol. Ens trobarem molts
partits com aquest aquesta temporada», presagia un dels capitans
blaugrana. Aquesta és l’onzena temporada del terrassenc en el primer
equip, i considera que el que es va veure dissabte al Camp Nou no és
una circumstància que es pugui considerar normal en el futbol d’avui
dia. (…)”

Hi ha qui fa, crea, genera, joc, i, a més:

“(…) que no es deixa intimidar per la duresa i l’agressivitat, com va passar
a Màlaga, que té capacitat per defensar més bé que cap altre i atacar
com fa sempre, com va passar a Milà, que té sentit per activar-se quan
convé, com va passar a Getafe, que pot deixar el rival sense arguments
d’entrada, com va passar a Santander, que en l’intercanvi de cops és
més contundent, com va passar contra l’Atlético. Que és un equip capaç
de fer el que requereixi cada situació. Com ahir altre cop. Que és un
equip que té una fórmula universal (el seu estil) però també un pla per
a cada cas, per a cada rival. (…)”

Suposo que això fa avantatge a qui no fa, ni crea, ni genera, joc, donat el tipus de comentaris esportius que més s’escolten. I més encara si l’arbitratge, i els comentaris sobre l’arbitratge van en la línia que van.
D’aquest tema el que em sembla molt intel·ligent és la postura blaugrana. És evident que en el model de valoració arbitral hauria de canviar alguna cosa, però em sembla bo que es situï la feina on cal: en la observació, anàlisi acurat, i valoració del que passa i volem o no volem, haurà de ser feina de tots plegats, i no del Barça.
I ho hauríem de fer fora i a banda de les intoxicacions i despistades tipus locutor esportiu que diu que “els àrbitres s’hi han posat de cop a beneficiar el Barça”, cosa que escoltava fa un parell de dies, em sembla. També mirant de no deixar fora de la taula detalls d’importància com ara les aficions espanyoles que utilitzen els partits del Barça per insultar els catalans i fer promoció de racisme contra nosaltres.

Em sembla important el què assenyalava en Pep Riera: Cada partit és una conquesta.

“(…) No hauria de fer falta que l’equip ensopegués per veure que té raó, que
tots els rivals són complicats i que els partits no es guanyen per
inèrcia. Encara més que l’any passat, tots els rivals es plantegen el
desafiament de desactivar el Barça quan s’hi enfronten. (…)”

3 Octubre 2009. FC Barcelona 1 – UD Almeria 0

……………………………
http://www.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/48-barca/88479-el-barca-contra-un-mur.html
http://www.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/57-opinio-esports/88246-cada-partit-es-una-conquesta.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/146829

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!