Xavier Mir:
Artur Mas engega el pla B (i alguns l’engeguem a ell)
“(…) Tal com es podia llegir fa quinze dies a Vilaweb mateix,
Mas té intenció d’incloure el dret de decidir en el seu programa
electoral si el Tribunal Constitucional tomba l’estatut. Si ell i el
partit interpreten que la sentència del TC no tomba l’estatut, sembla
que no cal parlar del dret de decidir. I aquest exercici, de fet, no
s’aplicaria a la recuperació de la sobirania en tota la legislatura,
sinó que es tractaria de decidir sobre les infraestructures i el
concert econòmic.
Aquest és el pla B: aplicar la Llei de
Consultes de propera aprovació per anar comprovant el suport social de
les propostes que CiU posi damunt la taula. I amb el resultat d’aquesta
trajectòria consolidat, plantejar-se potser el desafiament a l’Estat
per a la legislatura 2014-2018. Potser. Insisteixo: si ells interpreten
que la sentència del TC és digerible, tot això se’n va en orris i tal
dia farà un any. I si al llarg de la legislatura 2010-2014 creuen que
les relacions amb Espanya han millorat, aneu a saber on quedarà
indefinidament aparcat el discurs del dret de decidir.
Mentre els dos partits autonomistes s’abraonen, molts ja no estem
pendents d’aquesta proposta del pla B perquè prioritzem el pla A. Si al
final, després de parlar la democràcia, ens hem de menjar el pla A amb
patates, ja ens el menjarem. Però d’entrada no tenim cap necessitat
d’entrar en aquest joc d’un Mas i un Montilla que es retroalimenten per
mantenir-nos quatre anys més dins una autonomia que la majoria no vol.”
Comento:
“Mas i CiU es van definint (és un dir, però podem dir que ho expliciten
una mica més). Ho fan en un sentit que lamento, perquè va contra el
moviment i projecte d’independència (tampoc no és novetat, però pot ser
hi ha qui ho vegi ara per primer cop, jo hagués preferit dur-me una
sorpresa).
Diria
que es
pot veure de manera senzilla en uns detalls: ho afirma ambiguament fa
segles (que és independentista), ho menteix i ho desmenteix
contínuament, nega i renega, amaga o
dissimula les propostes d’independència internes, i diria no fa cap
apropament a alguna altra força ni moviment independentista.
L’independentisme no ens podem permetre enganyar conceptes, mots,
realitat, drets, i Mas i CiU ho fan molt.
Ha deixat clar, però, que aposten pel manteniment transicional a l’estat espanyol: Transició Autonòmica Nova, ens diu. I
cal anotar que ho fa amb la mateixa estratègia que el President i el
PSC-PSOE: enganyant mots, conceptes, drets i realitat, repeteixo.
Em sembla que s’ha trapassat l’ambigüitat a
l’independentisme de CiU, què faran? La coalició es presenta continuïsta amb
boniques paraules de la Catalunya plena i tal. Hi ha qui s’impressiona
i diu, oh! que bé, això deu ser bo, i no miren més enllà. I
l’independentisme de CiU sembla pren com a bona la proposta, i no
reclama a la coalició que es posicioni, fent veure que no ho ha fet. És
com allò del conte dels nonas (els nonacionalistes espanyols).
La responsabilitat electoral és molt forta, això no ens ho podem
permetre en cap cas (i mira quina una ha deixat anar, de nou, Zapatero:
“Zapatero es va mostrar ahir confiat que el TC emeti una sentència
“conceptualment bona”, “rica en arguments”, que pugui tancar d’aquesta
manera el debat polític sobre l’Estatut.”). De merder en fan molt.
Preocupa el paper de la gent de CiU
en el debat i marxa per la independència, ara, amb la carta de la vella
ambiguitat de la coalició en mans de l’electorat, l’elector que no ho
manifesti clar abandona el moviment i l’afebleix en
la part que li toca. Simplement perquè el projecte d’independència no
es pot permetre més mentides i trampes. L’exercici del dret no lliga amb la seva falsificació o negació. I no ens podem permetre cap més
transició tampoc. Perquè la independència no és cosa de
transicions, sinó d’exercici i decisió. I el que ara no val és jugar a
parar el temps, i posar-se la medalla de la taca d’oli independentista
d’aquí una temporadeta. Ja n’hi ha prou de retroactivitats d’aquesta
mena, si CiU no vol liderar al Parlament el moviment per la independència, nosaltres
no hem d’abandonar el moviment, sinó la seva proposta. I, així, de la mateixa manera que hem
exigit claredat en la postura dels grups polítics, els qui fem debat, i
l’electorat independentista tenim obligació de fer públic posicionament.”
La gent de CiU fan gir cap al partit per davant del projecte de
l’independentisme i la marxa per la independència. Si més no, i disculpin si és que m’ho hagi perdut, haurien de tenir la elegància de posar arguments sobre la taula. Tenen algun bon argument, algun argument presentable per a acceptar, i que acceptem aquest posicionament de CiU per les properes eleccions al Parlament?
“Queda ben definit: Independència o continuació.
La continuació ja la coneixem, i si ningú s’ha deixat enganyar pel conte de l’Avinguda Nova estatutària del President, ni pels ulls brillants que vol provocar Mas i CiU, tenim clarament posicionats aquí al PP-PPC PSC-PSOE, Cs, UPiD, el President i CiU. No ens interessa.
La independència sí que ens interessa, i tenim clarament posicionats aquí ERC, Reagrupament, CUP, PR (afegiu les que hi manquen), i una bona colla de plataformes civils així com tot un moviment i l’exercici del dret en marxa. Hem d’embastar ja la coalició per la independència.”
Mas Autonomia Espanyola SL i les seves conseqüències o independència.
…………………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/156838
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/156884
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!