Indústries i caminars.

Fa un parell o tres d’anys Laporta estava contra les cordes, car havia plegat la meitat de la seva Junta directiva, inclosos els pesos pesants de l’impuls modernitzador, Soriano i Ingla. Frase gloriosa del moment “Que no estamos tan mal, coño”. I com que la darrera campanya de l’entrenador Rikjaard era més aviat insípida va i posa al Guardiola.

Com comentava ara tot i fent un cafè amb un altre soci blaugrana, Laporta és independentista, sí, i això està molt bé, però té moltes mancances sobretot a nivell institucional. I la política de futur, no la de curta volada, necessita visió, acció i diplomàcia. Laporta pot pagar-se un estudi de mercat i preveure si un partit seu tindria èxit i potser, si és molt clar que tindria èxit, actuaria, però el problema dels que es prenen la política com una posició en el mercat (hi ha més independentistes) i de pebrots (ergo vaig a pescar indepedentistes) és que no tenen futur si no tenen èxit immediat. Jo penso que necessitem polítics valents més que no pas bravehearts, perquè a la política i a diferència del cinema, no sempre guanyen els bons (i en una hora de projecció) i tampoc anar pel camí dret ens garantitza arribar a més aviat a port, ja que de vegades, els vaixells que s’estan formant s’han de fer escales. Al meu entendre, un dels dèficits d’algunes de les opcions polítiques que s’estan forjant cara a les properes eleccions és que van de bravehearts però si no tenen èxit radical a curt termini entre ells mateixos es cruspiran 3,2,1… autodestrucció.

Guardiola… aquest va partit a partit… aquest sí que seria un bon fitxatge. Com deia la Gabancho fa uns dies, hem suat molt per consolidar l’independentisme parlamentari, i ara tenim el risc que alguns bravehearts populistes ens tirin a la batalla abans d’hora i a pit descobert, i a la pràctica ens facin retrocedir. Una prova? Miquel Iceta (és llest el paio) animant Laporta a presentar-se.

En fi, sembla que arriben els temps dels herois quan més ens fan falta els polítics.