Noticia publicada a la pàgina 002 de l’edició de Dissabte, 16 d’octubre de 2004 de El Periódico – edició impresa.
HOMENATGE INSTITUCIONAL AL PRESIDENT EXECUTAT
El Govern central anuncia una llei per anul.lar judicis com el de Companys
• Ordena l'”elaboració urgent” d’una norma que permeti revisar les sentències del franquisme
• Maragall espera que Zapatero vagi al 65è aniversari de l’afusellament amb la nova legislació sota el braç
Fem un salt (però no ha de costar gaire tenir present el que ha anant passant en aquest tema), i passem a notícies d’aquests dies, i a l’acte en que s’ha fet aquesta reparació de figura que ens explica el govern espanyol. Mantinc la pregunta:
Com és que es presentin a un acte de
“reparació i reconeixement” diuen, sense dur a la mà l’anul·lació del
judici?
Notícia del 14 d’octubre de 2009:
“(…) La vicepresidenta espanyola, María Teresa Fernández de la Vega, va
donar a entendre que, un cop fet «aquest reconeixement moral», donen
per complerta la seva promesa de reparar la figura del president màrtir
i ara «són els tribunals els que tenen la paraula». El president de la
Generalitat, José Montilla, va dir que la demanda de nul·litat del
govern català és «un pas més» respecte del que ha fet l’Estat i que ara
serà el Tribunal Suprem el que haurà de dir si anul·la o no el judici. (…)”
Què vol dir la vicepresidenta espanyola? Li hauríem de preguntar que d’on treu això de que han reparat la figura, i quina noció de moral té i defensa. I després el president José Montilla ens hauria d’explicar també quines unes ha fet l’estat espanyol. Quines són aquestes coses que hagi fet l’estat de les que la demanda de nul·litat per part del govern n’és “un pas més”.
Entrats en tema, demanaria també com es menja això de que els tribunals, el Tribunal Suprem, sigui qui hagi de considerar il·legals els judicis franquistes. Varen ser tribunals els qui feien els judicis franquistes, són tribunals els qui ara fan judicis en un esquema que no deu xocar amb el del període franquista, sinó ja haurien qüestionat judicis com el cas de què parlem, i molts altres. A més que certa mena de situacions actuals tampoc no es donarien.
Resposta a la vicepresidenta (subratllo jo): “En
complir-se demà (15.10.2009) el 69è aniversari de l’afusellament del
President Lluís Companys, la Comissió de la Dignitat vol recordar al
govern espanyol, i especialment a la seva vicepresidenta Mª Teresa
Fernandez de la Vega, que no han portat a terme el seu deure d’anul.lar
la pena de mort al nostre President. Ara els toca la responsabilitat
que, a través de la fiscalia, promoguin, com els demana el Govern
català, l’anul·lació de l’ignominiós consell de guerra sumaríssim a què
va ser sotmès el president de Catalunya. (…)”
Penso que també ens hem de plantejar altres preguntes: Si la responsabilitat es situa als tribunals, no seria un paper del Tribunal Suprem haver-se adonat i actuat ja, fa temps? O pot ser és responsabilitat dels juristes? Hi ha punts en que diria que es tracta de responsabilitat de tothom que sigui conscient, mínimament educat, i poca cosa més.
I el cas que ens ocupa és un d’aquests, i molt clar. És evident que si una llei fa legal l’assassinat, o si qualssevol altre eina del poder polític fa legal l’assassinat, i si es fa un judici per a disfressar un assassinat d’acció legítima de govern, sigui amb lleis o amb altres muntatges, som tots que hem de declarar inacceptables aquells judicis.
Gest que suposo s’hauria de traduir en la exigència als tribunals de la seva anul·lació, i no pas en la consulta als tribunals de si s’escau o no la nul·litat, anul·lació, feines per a no permetre que passin casos com aquests, denunciar-ne els actuals, i altres acompanyants del que caldria fer davant els judicis franquistes.
I si els governs que formem no tenen potestat per a fer-ne reclamació ni troben xoc amb la vigència d’aquests judicis (que entenc és la excusa actual del govern espanyol, tot i que al 2004 prometien una norma), ni els tribunals vigents no troben xoc en els seu funcionament, insisteixo en la pregunta al govern espanyol: Davant casos de segrest i assassinat, el Tribunal Suprem?
Segrest i assassinat, sra vicepresidenta espanyola. Menyspreu absolut, i la intenció de condemnar a mort també la esperança de tot un poble, senyor president.
……………………………………..
http://www.memoriacatalunya.org/noticies/not470.htm
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/147399
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/91808.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/147881
http://www.tv3.cat/videos/1546869
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!