per Martí Estruch Axmacher
"No els cal ni demanar silenci, com sí que han de fer els directors de
cinema quan filmen. No, els torturadors de la policia espanyola tenen
cinc dies en què la llei antiterrorista els permet de fer la feina a
consciència, de manera impune i enmig del silenci més absolut.
(…)
Ara se m’enduen a mi…, però ja es massa tard.’ Amb les tortures passa
igual: la consideració moral que ens ha de merèixer aquesta vil acció,
i els covards que tenen l’estómac de perpetrar-la, ha de ser la mateixa
si qui n’és víctima es diu Igor Portu o porta el nom del nostre fill o
és la nostra parella."
Jo no crec que els Ministros del Interior espanyols que he observat siguin representatius de l’interior espanyol. De fet em sembla que els ministres d’interior en general no fan bé la seva feina; que aquell, com d’altres, pateixen d’un mal o mals comuns, que caldria detectar, i que els permet fer públicament bestieses més que contrastades i vistes.
En la seva feina suposo prioritari vetllar a consciència per la seguretat ciutadana, que en diem. A la que jo diria simplement seguretat, i els demanaria que aclareixin una mica a què es refereixen. Per moltes raons, entre elles la desconfiança que fomenten quan maregen les paraules i menteixen, alhora que no fan explícites les idees polítiques bàsiques que pretenen que justifiquin accions que són inacceptables. Per exemple: si no és que hom defensa que cal liquidar a "les minories" no podria dir les coses que diu sobre la persecució política que perpetra l’estat. I, què pretén sostenir si és capaç de donar versió "oficial" d’aquest cas de denúncia de tortura quan, o sembla que fins i tot abans que s’hagi aclarit que ha passat?
Jo crec que, a més d’idees polítiques que entenc no tenen lloc en un càrrec com aquest, es sostenen unes complicitats i interessos que també caldria explicitar. Començant per la del ciutadà submís que es creu el conte de que cal callar, o el de que si et preocupes ets, o seràs!!!! (amenaça), un infeliç.
Penso que seria interessant demanar-los aclariments -dic abans- perquè així ens estalviem (ja que no crec que pensem en la seguretat d’una agulla de cosir, per exemple) la possibilitat de desconsideracions ciutadanes i les temptacions i pràctica de criminalització institucional de determinats ciutadans.
També ho trobo interessant perquè em sembla que si expliciten quins són els seus criteris de consideració de seguretat, és fàcil que veiem els problemes, els solucionem, i fem uns ministeris o departaments d’interior que siguin decents.
(…)
………………………………..
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!