Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

21 d'octubre de 2009
0 comentaris

Sense por. S’ha acabat un parell de pors, podríem dir.


Una mica lligat amb un canvi general en el camí de la millora de la civilització diria que s’està acabant la frescor i impunitat amb que hem dit “normals” a polítiques de por. I ho penso en dos sentits: el de que fan por, fa por de veure-les o de patir-les; i en el sentit que són polítiques que fan servir la por per a dominar. Inacceptable en tot cas.

Signe de civilització, n’he dit. I n’hi podem afegir unes quantes virtuts més a aquest canvi, són prou evidents.

Una part dels èxits d’aquest mal costum em sembla que es recolza en la pràctica de la desinformació, i el que en dic difamació de la realitat o de la situació real,
pràctiques que no hem de permetre’ns ni en mitjans ni en la representació política.

Ahir trobava un exemple en escoltar unes notícies que penso exigeix denúncia per atac cognitiu, entre d’altres. Resulta que la Ministra Salgado ens demana unes coses, fa un engany al nostre enteniment i mínima consciència, que…….

Un dels ques ja l’he dit. Entenc que hem de denunciar-ho. Una altra és alhora bona raó en fer la denúncia: aquesta manera d’enviar informació als ciutadans forma part de polítiques de por que s’han d’acabar si és que es volen seguir dient civilitzats.

Va anar així:
Del Ministeri volen que entenguem el què diuen com explicació de la situació econòmica i previsions.
Però resulta que diuen: “Sortirem de la crisi (o recessió no ho recordo bé) però haurem de conviure amb els aspectes negatius de la crisi (o recessió) i que pugi l’atur” (Ministeri). I resulta que hem d’entendre que vol dir coses com que l’estat perd posicions en l’índex de competitivitat, o com allò que hem sabut fa unes setmanes de que de l’entorn econòmic en que estem surt de la crisi però Espanya no, i que li manca, més que uns mesos, hauríem de dir-li també a la Ministra.

Hem de demanar explicacions, i aprofitaria per a demanar-li com queda la cosa pel que fa als aspectes positius de la crisi. Perquè resulta que anirem sortint ja, diu, però convivint amb els aspectes negatius. Això, que n’han fet dels aspectes positius? Per altres costats es treballa per acabar amb aquestes maneres polítiques, també els hi ho hem de fer saber, perquè sembla que no s’hagin adonat.

“(…) La realitat era que darrere dels 25 anys de falsa pau, hi havia prop de
mig milió d’exiliats i mig milió de morts i que, el 29 de setembre de
1975, set setmanes abans de morir, Franco encara faria afusellar cinc
lluitadors antifeixistes. Aquesta era la pau que Raimon va retratar:
“De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau és com un
desert sense veus ni arbres, com un buit immens on moren els homes. De
vegades la pau tanca les boques i lliga les mans. De vegades la pau fa
molt més mal. De vegades la pau fa gust de mort”.”

La vespra de la diada deu encaputxats van esperar tranquil·lament un
jove que tornava a casa amb la seua parella. El jove, administrador del
portal valencianisme.com, fou apallissat
mentre era escridassat amb frases com ‘Eres una puta catalana’ i
‘Valencia es y será nuestra’ acompanyat del clàssic ‘Arriba España’. I
la història es repeteix. Perquè aquestes agressions que en uns altres
llocs serien motiu de condemna unànime, ací cauen en el pou fons i brut
de l’oblit.”

Violències que s’han fet visibles, i que han provocat retrats interessants. Tenim notícia que La Comissió Europea diu que és l’estat espanyol qui ha d’actuar contra la Falange:

“(…) ‘La
Falange és hereva directa del partit únic del règim franquista que va
provocar centenars de milers de morts, desapareguts, exiliats i
presoners polítics entre el 1936 i el 1975 i actualment defensa la
instauració d’un estat totalitari nacionalsindicalista mitjançant la
violència’, adverteixen a la Comissió CiU, ERC i ICV.

És d’esperar que ajudi a que siguem ferms contra qualssevol feixisme. Hauria de servir d’antídot a l’engany de la constitucionalitat i dret de manifestació que s’han presentat com a raons per acceptar la manifestació de La Falange a Arenys de Munt.

Un altre cas d’engany a l’enteniment és el de l’estatut i el TC. Algunes de les giragonses les he anat recollint fins fa uns dies que teníem que:

I La Moncloa assegura que si el TC el retalla.

Bf. A veure si acabem d’espavilar.

………………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/127187
http://economy.blogs.ie.edu/archives/2008/10/indice_de_compe_1.php
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/informacio2.asp?ID=20153
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3645540
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3645665
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/146715
http://www.goear.com/listen/89ce91e/Contra-la-por-raimon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!