Participava en la campanya de Criteri de reclamació a Europa:
* Viviane Reding, Comissària de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació
* Ján Figel, Comissari d’Educació, Formació, Cultura i Joventut
* Hans-Gert Pöttering, President del Parlament Europeu
* P. Nikiforos Diamandouros, defensor del poble europeu
– Sra. Viviane Reding, Sr. Ján Figel, Sr. Hans-Gert Pöttering i Sr. P. Nikiforos Diamandouros,
Ens dirigim a vostès per denunciar el greu atemptat contra la llibertat
d’informació i contra la pluralitat cultural que s’està cometent al
nostre país. (…)
Vaig parlar aquí de les respostes rebudes i enviades:
· Primera resposta (1 de dessembre de 2008) de Samir M. Gharbaoui
Oficina del Defensor del Poble Europeu,
Segona resposta (12 de dessembre de 2008) de José Martínez Aragón, Jurista Principal de Defensor del Poble Europeu.
De les altres instàncies ho ha hagut resposta en cap cas. I fa dies que pensava reenviar el que vaig contestar al Defensor del Poble Europeu afegint alguns dels agreujants que anem i continuem veient. Havia pensar de fer-ho no fos cas que s’hagués perdut el correu, i també per a mirar si acabava d’explicar millor el problema.
Vaig respondre de nou (17 de desembre de 2008):
Benvolgut senyor Martínez,
També agraeixo el seu correu i aclariments.
El
que no sé és si aconseguiré explicar-li curt i clar perquè no hi puc
confiar, ni perquè no em sembla interessant d’apel·lar al senyor
Enrique Múgica Herzog, així com tampoc a la institució del Defensor del
Poble espanyol.
El problema no es limita a que no es tracta de
qüestions només administratives (tot i que pugui haver problemes també
d’administració) sinó que estem davant de polítiques, de qüestions i de
pràctiques polítiques. És també que la situació en general, i alguna
acció del Defensor del Poble espanyol fa preveure que una demanda a
aquella institució perdi sentit, si el que volem és una garantia. (…)
Aquí teniu la darrera resposta. No estic segura de si això que he rebut, amb data de 5 de febrer, respón al
que li deia en el darrer correu. Bé, no respon segur, si no és de manera
molt indirecte i malintencionada.
Tercera resposta (5 de febrer de 2009), en aquest cas de Paz Barros Comesaña, Secretaria del Defensor del Poble Europeu.
Benvolgut senyor, benvolguda senyora,
Agraeixo el vostre electrònic en el qual sol·liciteu l’enviament
del fullet informatiu sobre les activitats del Defensor del Poble
Europeu en català.
Em permeto informar-vos que, amb data 30 de novembre de 2006, el
Defensor del Poble Europeu i el govern espanyol van firmar a
Brussel·les un acord que permet als ciutadans i ciutadanes presentar
reclamacions redactades a qualsevol de les llengües cooficials
d’Espanya. Amb la firma d’aquest acord, el Defensor del Poble Europeu
ajusta les pràctiques de la seva institució a les conclusions adoptades
pel Consell de Ministres de la Unió Europea el juny de 2005, en les que
es reconeixia el dret dels ciutadans i ciutadanes a emprar en el marc
de les seves comunicacions amb les institucions europees qualsevol de
les llengües cooficials d’acord amb el que estableix la Constitució
espanyola. L’acord preveu que un organisme establert pel govern
espanyol sigui responsable de les traduccions de les reclamacions
presentades en aquestes llengües. Igualment, aquest organisme
s’encarregarà de fer la traducció de la resposta del Defensor del Poble
en espanyol/castellà a la llengua de la reclamació original.
A l’efecte de poder accedir a la vostra demanda, he donat
trasllat de la còpia de fullet en castellà sobre la tasca del Defensor
del Poble Europeu (“El Defensor del Poble Europeu. Pot ajudar-vos?”) a
aquest organisme a fi de us sigui tramesa una traducció del document en
català. Espero així haver pogut donar satisfacció a la vostra demanda.
Atentament,
Paz Barros Comesaña
Secretaria del Defensor del Poble Europeu
I és que ja fa temps (quan ho varen estipular
així, què en fa, tres? quatre? anys?) em va semblar una bestiesa que
els escrits que envio a Europa hagin de passar per Madrid per a ser
traduïts català-castellà, i els que Europa m’envia a mi hàgin de tornar
a passar per allà mateix per a tornar a ser traduïts castellà-català,
fins que m’arribin. Fins a quin punt vol el govern central controlar la
nostra correspondència amb Europa?
No sé d’on surt que jo el que demano sigui que m’enviïn la normativa via Madrid. El que més remarcava en el meu darrer correu era que “(…) és que hi ha coses que no poden anar esperant terminis que veiem
arriben a prendre dimensions geològiques (massa temps per a solucionar
coses que haurien d’estar més que superades, per exemple).” i els problemes de l’anticatalanisme i el model d’impunitat espanyols.
Em sembla que respondré que s’ho estalviïn, perquè si no recordo
malament, aquestes traduccions les paguem nosaltres. I principalment
perquè no vull que cap organisme decidit pel govern espanyol posi les
seves grapes en les meves cartes.
Afegeixo, 11 de febrer de 2009:
http://www.e-criteri.cat/index.cfm?plana=comentaris.cfm?id=84
………………………………………
http://www.e-criteri.cat/index.cfm?plana=participa.cfm?ID=23
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/116588
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/116916
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!