Indústries i caminars.

Al febrer de 2006 Josep Maria Terricabras assenyalava uns detalls de Rodríguez Zapatero que va bé de recordar. Resulta que el president espanyol va venir a presidir a reunió del Consell Nacional del PSC, i …

“En segon lloc, en aquell mateix acte, Rodríguez Zapatero, entre moltes
altres coses, va dir literalment, amb la gesticulació habitual:
“Cualquiera que se aproxime [a la seva posició en l’aprovació de
l’Estatut] tiene que dar el respaldo y el apoyo, pero no resignadamente
sino con entusiasmo.” Sort que aquest senyor és l’inventor del
“talante”, que si no, ens faria quadrar a tots, com el seu antecessor!
D’una frase tan franca, se’n pot aprofitar tot!
“

“D’altra banda, la cirereta: aquesta aproximació no s’ha de fer de
qualsevol manera, amb resignació o amb mala consciència, sinó que s’ha
de fer “amb entusiasme”. Magnífic! Se’ns vol dòcils i contents, submisos
i entusiastes! És una petició tan perversa que, segons com, fa riure.”

Recomano lectura de l’article, pot anar bé pels qui encara van i venen amb contes de la Espanya plural i tal, o que el PSC i el PSOE. Aleshores les coses ja estaven ben clares, i després n’han vingut de més grosses.

També resulta bo el contrast de la violència que gastava el PP (i en aquests anys en podem anotar-ne molta), per exemple, el 12 d’octubre de l’any 2007, i que recollia l’Editorial de l’Avui.

“(…) Amb aquesta proclamació el president del PP només busca vots i generar
una sensació d’inestabilitat política. És obvi que una part de la
societat espanyola se sent identificada amb aquest discurs i considera
que cal fer demostracions de força per doblegar “els catalans i els
bascos”. Avui podran ser comptats. No passaran de ser una minoria. És
amb aquesta minoria que Mariano Rajoy pretén guanyar les eleccions? Per
construir després exactament què?”

Per aquelles dates em sembla que també Montserrat Nebrera parlava de que som “unos mal nacidos” en renegar de “la tierra de acogida”.

I tenim molts i molts altres exemples. De presa de pèl i d’atacs varis.
Va bé veure-ho aquests dies, en que l’espanyolisme, què fa? En la seva versió de l’autonomisme es posa nerviós, com bé recull AraÍtaca.

Araitaca escriu un nou article per Crònica.cat. Sota el títol ‘Nerviosismes autonomistes’ analitza l’actitud d’alguns opinadors que, després de l’última onada de consultes el 25 d’abril, ha titllat el moviment independentista de ‘rural’ o ‘llunàtic’.

…………………………..
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=12775&PageCounter=0
http://paper.avui.cat/article/opinio/102114/editorial.html
http://www.cronica.cat/noticia/AraItaca-Nerviosismes-autonomistes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!