De problemes de llarga durada n’hi tenim uns quants davant els nassos, i a tocar els dits. Són d’una varietat, amb mutacions i multiplicacions que …. semblaria que criïn! Però no. Són arrossegades i lligats prou coneguts que podem finir d’una vegada només amb experiència passada, una mica d’empenta, encert, exigència de rigor històric i en la observació, i la col·laboració de qui en té consciència. Em sembla que ho podem fer perquè ha hagut tota una sèrie de canvis i moltes bones feines (malgrat hi ha qui no els vulgui acceptar o veure).
La història dels qui no volen la nostra independència és llarga, llarga, i també és coneguda; no ho oblidem. Hi ha coses que no ens haurien de sorprendre. Penso que cal remarcar-ho per problemes com els que assenyalava ahir sobre respostes de donar peixet, i altres raons de pes.
Tenim molts exemples on veiem i vivim (sofrim) en viu aquestes cronificacions que espanten. Cal tenir present que ara només s’aguanten en la desinformació, negació de la història, corrupció a diferents bandes, manca d’atenció a l’enteniment, estupidesa, abusos de poder, distorsió, etc. Que s’ha acabat l’apel·lació a sangs i sangs, emanacions, destins de déus, o als nacionalismes tipus Franco, del que hem de dir que ho és l’actual nacionalisme espanyol, tècnicament, ideològicament, i a la pràctica.
Pràctiques que hem de deixar d’acceptar a totes bandes, i passar de crònics a ser aguts…..
Disposem de bones respostes i feines, com dic abans. I bé ens cal, que necesitem informació, història, atenció a l’enteniment, poder i control del poder, mirades atentes, molta bona feina que es va fent, etc.
Una observació de l’1 d’octubre de 2005:
Josep Maria Terricabras:
L’Imperi es desvetlla
“(…) L’Imperi espanyol estat -ara vell i atrotinat, desinflat i reduït, però
encara amb somnis de grandesa– es comença a deixondir davant el que
considera una amenaça directa. “El problema catalán” sempre li ha
resultat molest a Espanya. I ara té por que “el problema” es
converteixi en una veritable amenaça. (…)”
Comentava:
“(…) Aquests dies alguns polítics ens demanen que fem exercici d’imaginació per
entendre el què passa. Al costat d’això llegeixo ahir dos números de la
revista “Fuerza Nueva” de fa 33 (ara quasi tres més) anys que tinc a l’abast. D’aquesta lectura
voldria senyalar tres coses. La primera és la quantitat de referències que
he trobat contra els catalans. Crec que ara no ens hauríem de deixar
sorprendre, i (…)”
Un detall d’abans d’ahir:
En Xavier Mir ens planteja ahir que Som súbdits de qui va jurar els “principios del movimento nacional”, i que:
“Aquest vídeo, tot i la seva capacitat de concentrar en pocs minuts
molta informació sobre la realitat política a l’Estat espanyol (una
monarquia parlamentària feta a partir de la voluntat d’un dictador), ha
tingut poc més de 300 visionats. No creieu que s’hauria de fer conèixer?”
Sí que s’hauria de fer conèixer. Cal veure la situació i reconèixer discursos i accions polítiques clarament rebutjables que estan al poder i a molts espais de la societat espanyola, com explicà molt clar fa poc Juan Carlos Moreno en parlar-nos dels sis mites del nacionalisme lingüístic espanyol.
Comença a ser impressionant i greu en extrem que encara s’aguantin tantes comprensions i complicitats amb aquests horrors polítics.
Rellegint ara el comentari (l’original) de 2005 veig que hi ha coses que han millorat una mica, entre elles el meu català escrit… Sobre la situació política pot ser caldria, per ajudar a la informació fer una mica de contrast i valoració públiques sense embuts.
També veig que el vídeo que recomana en Xavier Mir té ara 427 visionats. M’alegro.
Qui és que no vol la independència? Recull de 23 de juliol de 2009.
Afegeixo el 27 de juliol de 2009,
Epidèmies, pandèmies, endèmies
Miquel Strubel
“Salvador Cardús parla de la passa d’espanyolitis aguda, però alertant
que aviat “tornarà l’espanyolitis crònica, que en molts catalans se’ns
manifesta en uns símptomes de dependència”. (…)
Mentrestant, un consell. Com que “passem massa estona, a vegades tota
l’estona, pendents de si Espanya ens estima o ens abonyega”, en
paraules de Cardús, seguim el seu consell, de no voler “perdre ni un
minut més amb Espanya”.(…)”
………………………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/140703
http://www.vilaweb.cat/
http://www.inh.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART00031
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/50901/
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=11523&PageCounter=0
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/140667
http://www.youtube.com/watch?v=OQRSf5f95_Y
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/137593
http://www.cronica.cat/opinion/Miquel-Strubell/Epidemies-pandemies-endemies
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!