Indústries i caminars.

Dicc.- fomentar v. tr. Aplicar una loció calenta, draps o una esponja xopats amb aigua calenta o un líquid medicinal, un tópic calent (a un cos o a una part d’un cos). // Donar calor natural (a algú o a alguna cosa). La gallina fomenta els ous. // Promoure la creixença (d’alguna cosa). Fomentar l’agricultura, el comerç, d’un país.

Molt suggeridor.

Vejam quan ens fomentem, i abandonem aquest costum de que ens fomentin des de no sé on. Perquè qui vol sostenir que un hom no té aquesta capacitat hauria d’acceptar que no té idea d’on està. Ni ell ni la capacitat. Hauria de dir que Fomento actua per art de màgia.
Però a la pràctica, el que fa és fomentar-te, que podria sonar bé, però que si ens ho mirem de prop és lamentable. Pot ser es podria dir així: o ens fomentem, o desapareixem com a país.

Sí, molt suggeridor.

(…)

Coneixí un pastor de La Garrotxa que, quan començava una frase amb: bé, no sé si això es pot dir,
ja podies estar ben atenta en el que seguia. I normalment es tractava
d’alguna delicadesa, de la possibilitat que molestés per algun detall;
i de la espera de resposta al respecte.
En un altre sentit, quan la conversa es trobava amb un seu: bé, perquè crec que això ja es pot dir, el que seguia era alguna cosa que prescindia de les atencions a possibles molèsties, i que era alguna cosa que en diem dura. Aquí la atenció la enviava cap a fets o explicacions.

No es tractava d’alguna cosa així com: amb el permís de vostè.

Recordant
aquelles converses: això sí que es pot dir.- malgrat reticències
raonables respecte a Europa, el món, i el que són actualment els
estats, cal que fem un estat propi i que aquestes discussions no ens
aturin. Entenc que és suficient si no agafem aquests estats com a model.

Com una de les explicacions de la situació actual que posa en qüestió aquests estats (els estats en general
voldran dir alguns) és que arriba a conculcar drets fonamentals tot i
haver signat i tenir compromisos respecte a aquests drets. I com arribem
fins al punt d’acceptar aquestes conculcacions en nom de la perdurabilitat,
que és el mateix que acceptar que aquestes són pràctiques, em sembla
que en diem, estructurals d’aquests estats. O ens trobem amb aliances
d’estats que fomenten la ceguesa i participació en genocidis a algun
poble, és ben fàcil triar un altre model d’estat.

Un que es comprometi a la
pràctica (no de signar i al calaix, o armari) amb uns drets fonamentals
ben definits. Fa un temps deia: més petits i més exigits. Crec que
aquest detall és suficient per no haver de condicionar el nostre estat
a la discussió de si "Els Estats" són tal o qual, o si Europa està o no
acomplint els compromisos que té, o si les organitzacions
internacionals s’ha o no de reformar, o etc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!