Indústries i caminars.

Podem repetir:
“(…) Expulsar del cos electoral el deu per cent del cens és un fet insòlit a
Europa que demostra la convicció i la decisió, però també els escasos
escrúpols, del nacionalisme espanyol. (…)”

Podem recordar:
“(…) Aquests darrers dies hem tingut, un cop més, una colla de
manifestacions de l’intens nacionalisme que amara les actuacions del
govern espanyol, de l’oposició, dels militars, dels bisbes, dels jutges
i de tutti quanti. 
(…)”

Fa temps que penso que els “no nacionalistes” van al cansament, cansa ment. Cansa però no ens hem de cansar, ja que els NoNa, a banda de no cansar-se, fan i fan i no paren. Com assenyala molt bé en Vicent Partal:

Fa molt temps que dic que el nacionalisme espanyol és com més va més
amenaçador i té més clar que vol impedir per sempre més el que
considera que és una ‘anomalia’, que és això que som nosaltres.

I com podem recordar del 2006, en l’apunt de Terricabras:

Em sembla que amb aquests pocs exemples n’hi ha ben bé prou, per avui.
Els nacionalistes espanyols apliquen constantment mesures especials,
cautelars i cautelaríssimes a Catalunya, sigui al seu Estatut o als
documents que li pertanyen i que li van ser robats. I això els militars
espanyols ho fan des de la prepotència de les armes -o de l’amenaça de
l’ús de les armes- i els civils des de la prepotència que els donen les
lleis i la certesa inqüestionable de pertànyer a la nació hegemònica.
Només el nacionalista hegemònic creu que té dret a imposar-se i a
fer-se fer la llei. Qui són els nacionalistes excloents i perillosos?

Els NoNa. Que d’entrada diria que són o model cosmopoli o model imperi i perillosos. Això i més. He trobat detalls ben interessants a un apunt d’un bloc que descobria al matí (NouCat). No us perdeu la bona manera en que assenyala i esbandeix tòpics rancis, ni tampoc el llistat de dites dels nonas, així com les seves rèpliques.

IDENTITATS I NONAS

Els nonas, sí em sembla que millor directament sense les majúscules,
i acabt amb “s”.

En relació a la llengua trobem esquemes i accions similars, recomano un article de Cercle XXI¹ del 2005:

El lleuger fracàs del negacionisme.

Podem llegir:
“(…) El discurs públic legitimador de l’espanyolització es
construeix fonamentalment sobre la base d’una falsificació de la realitat en
tres vectors diacrònics argumentals: (…)”

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

Encara voldria afegir una altra cosa. Detall nona
del senyor Sirera a l’any 2007, i que llegíem en la notícia:

«La casa gran dels no nacionalistes»

“En plena ressaca per la proposta d’Artur Mas de refundar el
catalanisme i fer de CDC «la casa gran del catalanisme», Daniel
Sirera, amb una certa dosi d’ironia, va apostar perquè el PP es converteixi en
«la casa gran dels que no són nacionalistes i que creuen en Catalunya i també
en Espanya». El plantejament, exposat ahir pel nou president dels populars
a la Cadena COPE, no és nou: el fet de compartir el govern amb ERC i ICV ha fet
que el PSC derivi cap a posicions nacionalistes i l’únic partit no nacionalista
català que queda a Catalunya és el PP. I Ciutadans, amb qui Sirera va admetre
que les relacions PP-Cs són complicades. «Per saber què pensa Ciutadans sobre
algun tema hauria de parlar amb els tres [diputats] i els tres pensen
diferent», va dir.”

………………………………….

¹ El Cercle XXI és un grup de persones provinents de diversos
àmbits professionals que volen contribuir a fer realitat l’objectiu que
la llengua catalana esdevingui un idioma d’ús comú plenament normal
arreu dels seus territoris històrics. (llegir)

………………………………..
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3549601
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=12638&PageCounter=26
http://noucat.wordpress.com/
http://www.cercle21.cat/informacioCercle21.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!