Ahir, al tard, el forat negre del bloc rebia un testimoni més, una
víctima més de la violència de gènere. Però unes altres dones havien
estat assassinades pels seus companys, tres. Atònita llegeixo la
notícia, és a la primera plana dels diaris. Ha de morir més d’una dona perquè sigui notícia important. La setmana propera se celebra "el dia
de la dona". Un sarcasme. Al bloc la meva immensa indignació, tristesa
i ràbia per aquestes noves morts, per les d’abans, per les pors
quotidianes silenciades de les dones colpejades, insultades, humiliades
pels seus companys. Cal molt més que solidaritat amb elles. Com a dona
i com a ésser humà em sento avergonyida.
Amiga, Sílvia, féssem opinió. En Partal ha trencat el gel. Ja s’havia col·locat al lloc dels visionaris, enviant els seus mails a Hipàtia. Però en aquest tema no liderava opinió. El necessitàvem. Ell pot moure el rumb del vent cap a crear una actitud clarament de rebuig i, d’altra banda, alhora, d’encontre de totes i tots cap a la concepció de la persona global. Gràcies, estimada, que no atures, per la teva sensibilitat i força.