Indústries i caminars.

Mesencaix o independència?, plantejava el primer d’agost de l’any passat.

Aquesta hauria de ser una pregunta fonamentals que hem de fer als polítics catalans.

És una pregunta fonamental que hem de fer als líders socials.

És una pregunta fonamental que hem de fer a qualssevol actor de la política catalana.

I assenyalava també que Ja no val apel·lar a la Espanya plurinacional, aquest conte s’ha acabat (i d’altres també).

Deu dies després, en atenció a les despistades:

Eleccions i Mesencaix: despistar la independència.

En aquests mesos podem recordar molts altres intents de marejar la informació per no haver de dir les coses clares, fins i tot internament. Però tot i les foscors tenim clares les posicions. Ara falta, i cal, que l’electorat ens pronunciem ben clar i que s’escolti: ni un vot als partits que no es sumin per la independència. 

Si ho expressem ben clar no hem de tenir problema. I vagi la crida sobretot pels romàntics d’epopeies i pels votants de CiU. Als primers perquè no saben valorar èxits i avenços de la independència, i als segons perquè cal que CiU sàpiga que no pot jugar a sorpreses, que ho volem clar previ a la elecció, que s’ha acabat la era dels ciutadans que volen papis, perquè fa una mica que estem en camí de la independència. Perquè ja n’hi ha hagut ben bé prou de contes de por venuts en un clar i lamentable abús de confiança.

L’èxit de les properes eleccions al Parlament serà la coalició per la independència. I el fracàs serà el mesencaix sigui versió PP, Cs, UPiD, PSC-PSOE-ICV i CiU si s’hi apunta. I per l’espanyolisme serà a l’inrevés, també ho hem de tenir clar.

…………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/141282
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/134542
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/141851

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!