Indústries i caminars.

-"Zapatero: balanç i compte enrere" 

Convidats: Xavier Bosch, María Antonia Iglesias, Francesc Marhuenda

i Joan Subirats  

la pregunta de la setmana és :

 -"Quina valoració fa dels quatre anys de govern Zapatero?"

Resposta:

Balanç clarament negatiu. Valoració: una llàstima de promesa
d’oportunitat perduda que necessita de més pressió dels demòcrates, i de la fi
d’alguns abusos de poder inacceptables.

Molt dolent.

1) En un sentit de política general perquè no ha estat capaç
d’aprofitar els moments en que podia de debò fer algun avenç en el que va
prometre sobre la millora de la democràcia en que estem instal·lats; que és de
molt mala qualitat.

(…)

Ni tan sols ha estat capaç d’aturar la inèrcia d’empitjorament
en que la varen col·locar els anteriors governs i polítiques de la Transició
eterna, i les estratègies de “El Mantenimiento”.

A més de no haver estat competent en respondre ni en el mínims
al que considero era part del resultat electoral que el dugué al poder del
govern espanyol: que s’acabés la cursa de persecucions polítiques i de la
excusa de “La Sagrada Unidad i constitucional”, que era el que entenc va
permetre aquells moments absoluts d’Aznar i cia.

Aquí més aviat ha fet tàndem amb l’altre bipartit (el PP) i
s’ha vist clar quina mena de mentalitats té a les seves files el PSOE, sense
una clara resposta en defensa de les llibertats i drets, que crec ha de ser la
obligació d’un govern democràtic.

2) En un sentit de ciutadania, i agreujant el punt anterior,
perquè ha triomfat lamentablement la manca de fermesa del seu govern en la
defensa de principis de compromís democràtic bàsic. Amb efectes més que
visibles, i de conseqüències previsibles en el que en diuen “la gent” (com si
hi hagués algú que no ho sigui!). Així com per l’ús barroer que n’ha fet de les
bestieses i intoxicacions socials de la oposició, Episcopal i altres fàctics, per
a que li facin de poli dolent, llop, i contrast o excusa “necessaris”. (Fins
arribar a dir coses com ara que han de colpejar Catalunya perquè si no s’enfadarien
encara més els del PP i adherits, i , etc.)

3) També em porta a aquest balanç clarament negatiu el fet
que com a líder d’un partit gros (que té recursos, espais, tribunes, capacitats
de difusió, etc.) no hagi sabut fer present en els debats polítics d’aquesta
legislatura temes i problemes que estan sobre la taula. Ben al contrari, no ha
sabut aturar les necessitats de “Terrorisme!” del PP i seves, i ha permès que
continuem en dominis, excuses, violències polítiques, misèries, i estupidesa
acostumada.

Per què no ha aprofitat la bona ocasió que tenia de
condemnar i treballar per a que no hi hagi terrorisme d’estat? I com és que s’ha
entestat, i sembla que encara s’hi entesta, a fer creure algú que ha estat un
govern dialogant?

Per què no s’ha plantejat seriosament que el model de l’estat
del benestar és més aviat (la pràctica així ho fa palès, i sembla ser que en la
teoria també es plantejà així) una manera de taponar i d’evitar qüestionar
temes de dret, justícia, idees polítiques, i d’economia bàsica?

Per què es continuen fent polítiques de negocis i
corrupcions coneguts en molts casos, provats en d’altres, i s’aplica la llei
sembla que només quan convé al partit de torn?

O, per què no es planteja com a acompanyant de les decisions
energètiques un projecte seriós d’aplicació d’un nou model de producció i
consum energètic? Per què no ha fet feina per a estalviar-nos futures amenaces
governamentals en temes com la educació, informació, història i memòria, per
exemple?

Podrien dir que: “Com penses que podem qüestionar l’”estat
del benestar”, i la idea de creixement
com a multiplicació de beneficis d’accionistes, o “els silenciaments i mentides
necessàries” ara que hem aconseguit que prou gent es cregui que té alguna cosa
a veure amb “el progrés”, la justícia i la igualtat d’oportunitats?” I que
arreu hi ha corrupció, o que tal i qual. Cinisme: un altre dels components de
pes en aquest balanç.

Molt negatiu. I agreujat perquè, així com el PSOE al govern
no ha representat alternativa al PP en el que entenc és exigible per a parlar d’una
democràcia, ara tampoc presenta una possible alternativa al seu seguidisme i
continuisme actual. I ens ha deixat l’estat en una situació en la que ens podem
escoltar i aguantar coses com: i, a més, “al tanto!” que podem promoure un Gran
Pacte d’Estat; uno grande y libre!.

Per què no ha qüestionat des de la presidència, ja que no
pot excusar-ho un demòcrata, aquest esquema de dominis, predominis, i dominacions
estatals a preu d’acabar amb “els dolents”, o com ell mateix va cantant “Los
Violentos”? I, encara que tinc moltes més raons i preocupació pel que s’ha anat
fent des del govern (per acció o per omissió), acabo amb una altra pregunta: com
és que no respon amb algun gest de rigor davant la possibilitat vergonyant d’assumir
com a exigències per a un pacte d’investidura seu el que no és res més que abandonin
algun element (només algun) dels atacs econòmics que porten perpetrant des d’Espanya
contra Catalunya in secule seculorum?

Aquestes exigències no arriben ni als mínims, són un simple
desgreuge del que s’hauria de disculpar de manera institucional i posar-hi
remei. Penso que el president d’un govern que es diu democràtic, per simple decència
política no ha de permetre que aquestes seves obligacions estiguin a la taula
de negociació d’un pacte. Més aviat, des de la seva responsabilitat, trobo que
hauria de denunciar d’ofici les mancances prèvies a unes eleccions i formació
de govern que evidencien. I, si ho accepta, crec que en lloc d’eleccions democràtiques
hem de parlar de procés de mirar vejam si encara no anem a pitjor en aquesta
tanda.

Vull dir que, més que de compte enrere, jo millor parlaria
de compte! No anem més enrederats!

………………………………….

http://www.tvcatalunya.com/pprogrames/agora/agoSeccio.jsp?idint=487&seccio=tema

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!