Indústries i caminars.

“Quatre grans manifestacions en els darrers quatre anys. La primera, per
reivindicar el dret a decidir. La segona, contra el desgavell
ferroviari. La tercera, per la independència, a Brussel·les. I la
quarta, quan el Tribunal Constitucional (TC) sentenciï l’Estatut, previsiblement aquesta tardor. (…)”(ElPunt.cat)

Podem fer seguiment d’aquestes manifestacions sobiranistes
al costat d’una valoració sobre variacions en la intoxicació ambiental i en la
qualitat de les respostes institucionals, polítiques i civils catalanes. En els actes i en la informació prèvia i post.
Diria que la intoxicació va de baixada, i que de retruc, o
com a conseqüència assumida, aquest fet ha provocat que la qualitat de
les respostes institucionals, polítiques i civils (també a l’independentisme) hagin guanyat en
claredat, definició i explicitació.

La feina de debatre, parlar-ne, discutir, pensar, confrontar, fer
actes, manifestacions, treballs, trobades, plans, etc., fins i tot en
les escenes de noves variacions d’intoxicacions i atacs directes des de
determinades premses i poders contra la independència, ha permès que
se’n parli sense que tremoli l’aire (que ja era greu!) i ha obligat a
abandonar uns quants abusos verbals, mentals, polítics, perceptius, i
informatius.
Per exemple, pensant en unes imatges que veiem
aquests dies: Ara pot sortir el Ministre Rubalcaba a parlar de
terrorisme, i ja no provoca l’efecte acostumat per aquí de demonització
visceral i automàtica de l’independentisme, i en el millor dels casos
por, en gent desinformada. Diria que ara domina més una mena
d’aturament, o una resposta de reclamació a l’estat per no aconseguir
parar amb la violència que no pas aquell efecte de reflexes estranys
que fins ara els funcionava.
Em sembla que a l’actualitat hi ha una
reacció molt més fàcil fins i tot que aquell automatisme, i això és
guany contra la intoxicació: només observant i pensant una mica cal
preguntar-se com és que l’Estat espanyol utilitzi el terrorisme i el
terror per anar contra l’independentisme. Estaria bé que això es veiés
bé en la seva projecció exterior, s’hi veu?

Ha perdut potència i efecte tanta intoxicació com
regnava d’entrada en el llenguatge i missatge polític, i cal afegir el protagonisme del debat per la independència i el que aquest ha propiciat.
Això ens va dur a altres dues grans manifestacions a Barcelona (2007, 2008), a Brussel·les (2009), tot un gruix d’iniciatives i treballs, i
ens posa ara davant la propera manifestació de l’11 de setembre, el
referèndum a Arenys del 13 de setembre, i la manifestació i resposta
catalana arrel de la sentència i paper del TC, entre d’altres afers.

Aquestes millories es deuen a que ha quedat clar que la defensa, promoció i acció política per la independència és una opció legítima. I això que és tant obvi sembla mentida que hagi costat tant d’explicitar. Però cal vigilar aquest sembla mentida, perquè ens pot dur a negar la evidència ni que sigui per vergonya aliena, i també ens pot fer uns ingenus davant el poder d’intoxicació del discurs espanyolista. (Penso que és un cas que podria servir a un estudi sobre abusos del discurs polític i públic al respecte.)

La feina d’acció pròpia continua:

Avui s’inicia la campanya informativa a Arenys de Munt:

I es fa convocatòria conjunta a la manifestació de l’11 de setembre sota el lema:

‘Som una nació, volem un estat propi’.

I, pel que fa a la resposta catalana en ocasió de la resposta del TC, de confusions i cacaus, avui n’he trobat un que és un cas d’intoxicació…… Si ja aleshores vaig criticar per deslleial i incongruent l’acció d’ICV-EUiA d’atacar ERC, les declaracions d’avui mostren que, a més, no s’hi veuen gens i que volen confondre el sentit de la manifestació i resposta.

Recull la notícia:

“La portaveu d’ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, va lamentar ahir
que ERC no fes campanya pel «sí» al referèndum de l’Estatut perquè avui
Catalunya tindria «molta més força per defensar-lo» davant del govern
espanyol i del Tribunal Constitucional.”

Gent d’ICV-EUiA: No defensem l’statut, ni aquest estatut, ni cap. Que encara no s’han adonat? I em reitero: moltes gràcies ERC per defensar aleshores el “no”. No sé a què treu cap la referència dels verds a aquella pobre campanya pel “si”, deu ser que no tenen memòria, pot ser que anotem uns quants detalls de recordatori.

…………. com un cabàs!

……………………………….
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/71707-a-manifestacio-per-any.html
http://www.directe.cat/article/comenca-la-campanya-informativa-de-la-consulta-independentista-darenys-16175
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3624925
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/75440-icv-retreu-a-erc-que-el-lnor-a-lestatut-resta-forca-a-catalunya-davant-del-tc.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!