Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

18 de desembre de 2007
0 comentaris

Majories-minories. Tracte i maltracte.

He arribat a la conclusió que no respectem les minories perquè, si ho féssim, s’acabaria la possibilitat d’hegemonies (vertaderes o falses hegemonies), dominis i predominis, del que entenem normalment per majories.

Sobre raons o motius no en tinc ni idea. Per moltes explicacions que he pogut trobar, rebre i patir, no veig per enlloc bones raons o explicacions sobre les ànsies o d’usos de poder a ultrança per mirar d’aconsseguir dominis sobre altres persones.

Bé, sí, ho entenc com un crim, en el mateix sentit que no nego que tenim un nas, veig que podem ser criminals. Però el que vull assenyalar no és una qüestió de percepcions o maneres de mirar-s’ho, sinó que a aquests crims que hem institucionalitzat, a sobre els donem l’estatus de normalitat política i de necessitat econòmica.

Per no veure-hi?
Per dir que no en sabem?
Per apel·lar a tronats genetismes que ens deixin irresponsables?
??????
Per intentar justificar-nos en necessaris crims?

I aquí pel que veig lliguem amb la estúpida idea que "Les Minories", com és minoritària la presència de criminals en les societats, o pot ser perquè ha hagut minories històriques que han arribat a ser criminals, alguna cosa tenen a veure amb el crim. Estúpid, ja ho he dit, però que lamentablement funciona.

Ah! Deu ser que algú es creu que si un crim el fa la majoria, o en nom de la majoria, ja no és un crim. Un altre equívoc problemàtic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!