Fa dos anys, igual que ara, podria afegir a la crítica el PSOE i altres poders de l’estat. En tot cas a tot grup polític i mediàtic que ha recolzat aquesta llei de partits i els usos que hem anat veient.
M’amoïnava la ingenuïtat amb que ens prenem certs declaracions polítiques, la ingenuïtat amb que ens mirem (pot ser no tant ara?) el tema de la paraula i l’acció.
Aquests dies, però, hi ha qui va fardant de ser-ne promotor d’aquesta llei i usos, ho fa per una sentència del Tribunal d’Estrasburg. Ho fa quan el que caldria és que exigim als partits que es vulguin respectar com a demòcrates que la qüestionin de ple i l’anul·lin. Suposo que no ho fem perquè som molt mal educats i anem malament assessorats com a ciutadans.
diumenge, 6 de maig de 2007
“Jo diria que les declaracions dels representants d’aquest partit deixen veure unes quantes coses:
No tenen gens clar què és o no una acció política, o són tant cínics que volen vendre que NOMÉS és acció política el què a ells interessi, quan els interessi, i sense cap necessitat de contrast amb la realitat ni de manteniment del significat que donen a la expressió més enllà de cinc o deu minuts.
Podria ser també que estiguin preparant el terreny per a intentar (pretensió que no hem de permetre de cap manera) vendre’ns que les accions del PP al govern o a la oposició actual no són accions polítiques, són brometes de saló que surten a les notícies perquè periodistes i ciutadans estem al·lucinats i necessitem de què parlar.
Sobre aquest tema bàsicament em pregunto si és que hi ha protocols que m’obliguin a tenir consideració especial a les declaracions de Rajoy (per exemple parlant d’intel·ligència en relació a la “ley de partidos”); o del senyor Acebes (parlant com gosa parlar aquests dies de veritats i mentides i de seguretat); o de Zaplana, que no en tinc notícia fa uns dies. Suposo que les impunitats parlamentàries els deixarien sense responsabilitat civil, però la responsabilitat política la tenen, i fan terror, fan terrorisme verbal però es passen, i ens passem, el control i la llei per on volen, i volem.
Especialmente
si se tiene en cuenta que, por razón de la
actividad del terrorismo, resulta indispensable identificar
y diferenciar con toda nitidez aquellas organizaciones
que defienden y promueven sus ideas y programas, cualesquiera
que éstas sean, incluso aquellas que pretenden
revisar el propio marco institucional, con un respeto
escrupuloso de los métodos y principios democráticos,
de aquellas otras que sustentan su acción política en
la connivencia con la violencia, el terror, la discriminación,
la exclusión y la violación de los derechos y de
las libertades. (Exposición de Motivos)
Torna a sobrar la referència al terrorisme en l’accepció o sentit en què l’utilitzen normalment. Si fos que són rigorosos, seria una referència acceptable; aleshores, quedarien recollits en aquest punt el PP com a mínim.
Qui aplica aquesta llei no vol, però, veure i tenir present el terror d’estat. I crec que bàsicament es deu a que jutges i ciutadans estem desfasats en les nostres anàlisis, o encegats en les nostres observacions, o estem perduts en les valoracions. O tot plegat embolicat i embolcallat amb una dosi de cinisme de col·laboració que es fa mereixedor d’atenció i denúncia.
Como adiciones más sobresalientes cabe mencionar
la limitación del artículo 2 para ser promotor a quien
haya sido autor de determinados delitos, las prohibiciones
sobre denominación de los partidos contenidas en
el apartado 1 del artículo 3, la responsabilidad de los
promotores prevista en el apartado 1 del artículo 4, la
previsión de un trámite de subsanación de defectos formales
o la suspensión del plazo de inscripción cuando
se produzca una de las distintas circunstancias descritas
en el artículo 5. (Artículo III)
La llei no és gens clara quan parla de delicte. Caldria aclarir quines menes de delictes contemplen; a banda del de ser diferents del partitúnicbipartidista que s’ha muntat aquesta Ley.”
Sí, em sembla que si els preguntéssim als promotors ens haurien de dir que desitjarien que desaparegui tothom menys ells, clar, que són els millors, i els que ….
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!