Indústries i caminars.

Notícia:

CDC comença una campanya assistencial basada en un eslògan ultraliberal de Mas ‘Si sumem, podem’

La mateixa idea-força de la conferència ‘Superar la crisi, aixecar Catalunya’ que proposava l’acomiadament lliure

Comento:

“Hi estic d’acord amb en Roger, és una campanya hipòcrita i lamentable.
És lamentable a moltes bandes, i ell n’assenyala unes quantes.
Una altra pena és la caritat: forma monstruosa de netejar consciències
embrutides, que pren forma ara de campanya política, o electoral, no ho
sé. En qualsevol cas és penós.

Hi ha algunes coses prèvies, que fan inútil la caritat, i que seria les
que cal atendre; a més d’abandonar d’una vegada el vici del
tranquilitzador. (La inutilitat és el lloc que li correspondria a la
caritat(amb tots els respectes per qui treballa a ajudar a altres
persones i al món, no confonguem el sentit)).

El que seria més d’esperar en uns polítics als temps que estem, amb el
què sabem, o simplement per observació mínima i sensibilitat humana, és
que facin una altra cosa que alimentar la caritat, que solucionin i encarin els
problemes els previs, que tallin amb aquesta tradició, que és cruel.

A una societat justa la caritat no cal, és inútil. A una societat
justa, o que de debò hi treballa per acabar amb les injustícies, la
caritat és una vergonya.

Però, gent de CDC, a una societat que es plantegi el problema
seriosament no es fan jocs malabars amb el poder i protagonisme polític
quan es té a la mà una cosa tant simple com posar fil a l’agulla per a
tocar el tema seriosament. Apunto a detalls com ara els seus jocs de
vots a Madrid aquest dia en el tema de la fiscalitat, i en podem fer
recull.

Suposso que els hi funciona perquè tot i que no s’aguanta ni per la
mínima, sembla que encara hi ha gent que s’empassa que hi ha que són de
primera per naturalesa, de segona per compensament, tercera per càstig
diví karma o coses així, i etc.

I no parlo de classisme, trobo estúpida la classificació a l’ús. Les
persones les classifico en bèsties o no besties, i això és transversal
respecte al classisme tradicional.
Això ho dic per evitar manies, que no voldria que es confongui algú. Un
argument que s’acostuma a trobar, encara, és allò del destí i tal i
tal. Bé, aquí, a banda d’afinar en coses com el proteccionisme
paternalista, que s’acostuma a presentar com a atenuant de la gràcia i
desgràcia divina…, l’acceptació em sembla un abús ja en el
plantejament.

On vivim? Perquè en moments com aquests em sembla com si anéssim
accelerant la marxa d’enrederar a uns nivells, que preocupen molt.“

Afegeixo:

No sabria dir si és de CDC o de CiU el costum, no us heu fixat que darrerament s’apropien dels eslògans que posem en marxa els independentistes? (“Més de Deu Mil”, “Si sumem, guanyem!”, darrers exemples.)

Això té un punt bo, miraré de desfilar-lo una estona (i no és res de coses d’imatge, i de que més val semblar-ho encara que sigui mentida o així).

…………………………………
http://www.directe.cat/article/cdc-comenca-una-campanya-assistencial-basada-en-un-eslogan-ultraliberal-de-mas
http://www.cronica.cat/tribuna-politica/Isabel-Pallares/Per-quan-una-fiscalitat-progressiva

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!