Indústries i caminars.

Xavier Mir Oliveras

Interessant, Barbeta sobre el PSOE-C: http://tinyurl.com/poefbf

Comento:

Molt interessant. Estaria bé
que no ens deixéssim utilitzar així l’electorat català (que l’electorat català no ens deixéssim utilitzar així). Llàstima que
bona part d’aquest sembla que funcionem amb consignes burdes, i que
s’assumeix fàcil unes confusions entre desigs del PSOE (o així) i
realitat o possibilitats polítiques. Espero que no els funcioni la
estratègia, i que per aquí no ens deixem encaramelar….. amb aquests
jocs de “cooperació”.
No seria pressuposable i exigible que hi hagués
cooperació en tot cas? De debò tenim tant assumit el model Estat contra
ciutadans i per la gràcia de qui sigui?

Afegeixo:

Destaco (en ordre d’aparició) alguns punts literals de la notícia, que no comentaré. Detalls dels que faig recull perquè trobo mereixen atenció: per a mirar de no caure-hi en el parany d’aquesta estratègia del partit PSOE, o perquè crec deixen veure clar que l’interès que mou la estratègia és de monilítics contra polítics, o perquè són punts en que “al enfrentamiento” se li veu llautó d’ecenificació buida o exigència més o menys dissimulada.

  1 –
“Triunfa la tesis según la cual una derrota en Catalunya es la peor amenaza para Zapatero”
  2 – “(…) es el anuncio de una nueva ofensiva del líder del socialismo español que va a convertir, por segunda vez, Catalunya en la prioridad de su estrategia electoral.”
  3 – “(…) divulgue y proclame durante los meses que restan la gestión de ambos
gobiernos en las cuatro provincias catalanas, de manera que la opinión
pública tenga la percepción de que los socialistas van a lo concreto,
construyen infraestructuras y resuelven problemas.”
  4 – “”Próximo objetivo: Catalunya. En las elecciones catalanas nos jugamos
mucho, quizá todo, y en las europeas prácticamente nada”, confirmaba
esta misma semana un significado miembro del Gobierno.” (l’espanyol)
  5 – “”Si perdemos por uno o dos diputados en las europeas, no pasa nada y
consolidamos a Rajoy como candidato para las generales, que es lo que
nos conviene para volver a ganarlas, mientras que si ganamos, igual
contribuimos a un relevo en el PP que nos pone luego las cosas más
difíciles”. “
  6 – “(…) ganó con el eslogan “Si gana Zapatero, gana Catalunya”, han cambiado
algo las tornas. Ahora la filosofía, no el eslogan, por supuesto, será
“si gana Montilla, gana Zapatero”. De ahí esta ofensiva que podría
denominarse plan Montilla u operación Catalunya.

Esta prioridad estratégica
catalana es lo que está imponiendo el cambio en el esquema de
relaciones entre el Govern de la Generalitat y el Gobierno español.”
  7 – “Para Catalunya, quizá es peor, como se ha dicho hasta ahora, “un mal
acuerdo que un no acuerdo”, pero desde luego, para el PSC, el “no
acuerdo” está resultando la peor de las pesadillas.”

No em lliga gaire el que diu dels sondejos i el que planteja aquesta estratègia del PSOE.  Més aviat em fa pensar, tot plegat, en una previsió de baixada forta del PSOEc.
Penso que una bona estratègia és anar responent de manera clara i reiterada als suposats favors que ens ofereixen, que es vegi que no val com a contingut de campanya, que no és acceptable l’esquema d’aquesta relació entre Catalunya i l’Estat (l’espanyol, de moment el nostre. Fet que no hauria de permetre arguments que beneeixin que ens vagi a la contra). També estaria bé fer recordatori de declaracions i fets estel·lars d’aquests anys en el joc de l’electorat català i el PSOE.

………………………….
http://www.facebook.com/profile.php?id=737993280&ref=mf
http://tinyurl.com/poefbf

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!