#holacatalunya Desencaixonant-nos, consciència-informació-debat-eleccions-independència.

12 d'agost de 2010

2 comentaris

#holacatalunya Desencaixonant-nos, consciència-informació-debat-eleccions-independència.

No podia deixar el darrer apunt sense aquest que estava en marxa sobre el descobriment i el final de l’encaixonament. És recull a partir del dibuix que inicia la sèrie a l’octubre de 2006. El dibuix és del 1995, aleshores era horroròs que no es veiés la bestiesa de viure encaixonats, ara és senzillament una presa de pèl i tortura que algú ho vulgui mantenir, vendre o comprar.

Cal veure com s’ha anat destapant el fet, com s’han vist els llautons dels encaixonadors, com s’ha esclarit que d’encaix res de res: encaixonament i violència; i així serà més fàcil que no ens cardin ni ens cardem per no tenir-ho clar.

Està ben clar, fa un temps, i ara més encara:
“(…) La sentència del TC i la manifestació del 10 de juliol han posat la
independència damunt la taula. S’ha acabat l’etapa autonomista i en això
el consens és general. Per tant, allò que valia fa uns mesos ja no val
ara. A mi mateix, si m’haguessin preguntat fa uns anys si volia el
concert econòmic, hauria dit que sí, hi hauria votat favorablement en un
referèndum. Ara però, hi votaria en contra. Per què?
Perquè ja sabem el pa que s’hi dona. (…)”

D’acord amb en Xavier Mir. És evident que Mas
i CiU volen vendre la nostra independència i realitat actual a preu
d’un concert econòmic que volen per a jugar a partit, i el país se’ls en
fot. No permetem que ningú jugui a encaixonar-nos més ni més temps, si us plau.

Recull:

26 d’otubre de 2006: Campanya. Hem de vigilar.

“Hem de vigilar els encaixistes i encaixonadors. Que entenc són aquells
que volen encaixar-nos i/o encaixonar-nos. Jo començaria a vigilar en un
dels punt bàsics de les relacions polítiques. La informació. (…)”

18 de setembre de 2008: Vaga de bloc per la sobirania 110è dia.

Recollia enllaç a un intent de publicació en xarxa: Sobiranament estúpids.

25 de maig de 2009: Encaix sota 0- Independència a munts.

1 d’agost de 2009: Mesencaix o independència?

“Aquesta hauria de ser una pregunta fonamentals que hem de fer als polítics catalans.
És una pregunta fonamental que hem de fer als líders socials.
És una pregunta fonamental que hem de fer a qualssevol actor de la política catalana.
És la pregunta fonamental que hem de fer arribar als candidats a les properes eleccions al Parlament.”

13 de juliol de 2009: Avui es fa judici a l’Audiència Nacional a la Núria Pòrtulas.

14 de juliol de 2009: Finançament i preocupacions autonomistes.

20 de juliol de 2009: Finançament i tancament de caixes. Independència econòmica.

2 d’agost de 2009: Positures de les que tenim notícia.

13 de novembre de 2009: Recull per afegir a la independència que ve (13 de novembre).

21 de novembre de 2009: Una història d’amor. Del segon moviment: Alguns detalls.

24 de novembre de 2009: Tortura constitucional (TC5): ‘com a favorables a la seva visió que l’Estatut és constitucional’.

26 de novembre de 2009: Una història d’amor. Recull del primer i del segon moviment.

29 de novembre de 2009: Una història d’amor. Recull del primer, del segon, i del tercer moviment.

9 de desembre de 2009: Una història d’amor, del quart moviment: ….. i tot a plena llum.

3 de gener de 2010: Mesencaix o independència. Ni un vot als partits que no es sumin per la independència.

4 de gener de 2010: Suma Independència (SI), coalició necessària.

28 de febrer de 2010: De quantes ganes en tinc de fer l’amor amb tu.

4 d’abril de 2010: Sobre les eleccions al Parlament 2010.

17 d’abril de 2010: Gràcies ERC, 17 d’abril de 2010.

24 de juny de 2010: Trancendència zero (TZ6) Boca grossa. Univers petit. I cor minse. Catalans, fora!

6 de juliol de 2010: #somunanacio De començar a caminar a la resposta catalana.

18 de juliol de 2010: 18 de juliol de 2010: Paraules buides o intoxicades: Mas i Montilla.

26 de juliol de 2010: I a veure si entenc aquests problemes de poder o no poder pensar…..

….m’agradaria haver-nos acomiadat, per exemple, fent l’amor al mar,
sí, però pot ser fer l’amor al mar no pugui ser-nos un adéu. M’ha dolgut molt avui aquest pas, molt, però res comparat amb el que em provoca el propòsit de deixar de pensar en tu i tot el que implica. Al 2004 estava prou clar.

rginer ha dit:

12 d'agost de 2010 a les 8:09 am

Tornaràs … i tant !! No és un comiat ( si de cas el de ”l’autodeterminació” ), és un ‘fins aviat’ i dit amb força. La independència no és una paraula que pertany a ningú, no és personalista, és un fet, és del poble. Una vegada aconsedguida, ( i trigarem, però és així, pas a pas, sense presses, pujar la muntanya a passets i recollint pedretes fins assolir el cim), aleshores ja apareixeran les persones.
La teva pedreta és molt important ……
Bon dia Silvia …

Respon

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

#holacatalunya Desencaixonant-nos, consciència-informació-debat-eleccions-independència.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes