A mi no em fa riure gens. Més aviat el fet que es prengui a riure una proposta de reforma del que anomeno constitució tramposa del 78; o que s’usin desqualificacions paternalistes a aquesta proposta que presentarà ERC a Madrid; o que encara es prengui seriosament la força bruta tradicional, són coses que em porten a una preocupació per la nostra democràcia.
(…)
(…)
Em preocupen coses com ara les dificultats que tenim a veure
clar quelcom tan bàsic com ara: referèndum és democràcia; i tenim
uns governs que tenen massa dificultats amb el tracte amb la societat a
qui representen. (I a la inversa)
O que negar el dret
d’autodeterminació és violència es miri com es miri. O que callar els
moviments socials és antidemocràcia (veure una altra notícia d’avui; en
aquest cas de decisions judicials espanyoles: Garzón prohibeix la jornada de lluita de l’esquerra abertzale).
Hi ha qui diu que fa riure. Ho comento al bloc de xaviermir,
Tot esperant la reacció de CiU a la proposta d’ERC.
Recomano article i comentaris.
Quines propostes hi havia fins ara sobre la taula? Ens hem de
prendre seriosament el maquillatge (PSOE), o l’apretada de lligats
(PP); o, fins i tot, la salvació de la igualtat de drets de les filles de la monarquia?
………………………………
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2200605
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/user/view/id/3626
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens raó, Sílvia. A mi tampoc no em fa riure el menyspreu condescendent a la proposta de reforma constitucional. Però em sembla que tampoc no era pas aquest el moment de fer-la, per part d’Esquerra, que ara mateix sembla una mica desapàreguda en el dia a dia polític, per exemple renunciant a alçar la veu contra la tercera hora de castellà. Vull dir que és en aquestes coses petites (que no ho són pas, de petites) on ERC hauria de fer-se valer, a banda de propostes de gran envergadura político-ideològica que, sincerament, tampoc no és pas possible que prosperin mai (mai! i mira que és trist).