Indústries i caminars.

Estimat president:

(Només fa tres anys que vaig saber d’aquest homenatge a en Lluís Companys al Coll de Manrella, veig que es fan mooooolt llargs, pessants, espesos, amb moments insuportables, i més mals, dels que clarament faig atribució als responsabels de mantenir vigent el judici a Lluís Companys, com a element que defineix molt bé el grup de poderosos i ciutadans que no accepten que el franquisme s’ha acabat, que ja no tenen excusa ni escut.)

Anotava aleshores:

“(…) li dedico un parell de detalls de record a aquesta diada que vaig passar al Coll de Manrella.

Un és d’agraïment concret a les persones que porten anys fent record i
feina pel país, en un ambient en que fins i tot governs dits
nacionalistes han aconseguit que no conegués la persona del president
Companys fins fa relativament poc.

Que
una noia vinguda a Catalunya amb 14 anys, i en fa una pila, conegués la
història recent del país no penso fóra tan complicat. No dic que féssim
un curs especial d’història ni historiografia, ni res tan gros; només
que m’hagués explicat algú que la història de Catalunya s’havia de
conèixer diguem d’estraperlo, ja m’hagués espavilat. (…)”

Situem-nos en l’actualitat acompanyada del que en podríem dir: accions que hem de menester, o decisions que hem d’aplicar, o exigències que ens urgeixen. No sé, caldria enfocar millor aquest punt.

Fóra bo saber (vull dir aquí que observem el què tenim, que no cal gaire recerca) com ha anat això de fer creure tanta gent i al llarg de tant de temps que el president Lluís Companys va ser jutjat en un sentit acceptable de judici, de civilització i d’història. Vull dir que hauríem de tenir clar que qui manté que se’n va fer judici té una sèrie de problemes. Veiem que l’estat espanyol sosté que es va fer judici, ho tenim clar, oi? I també hauríem de tenir clar que qui acata o recomana acatament (d’aquests seus problemes i conseqüències) té responsabilitat de molts danys i perjudicis.

Diem que la cosa és difícil perquè hi ha molta gent enganyada. Bé, el que cal doncs és mirar de quines maneres s’està fent aquesta situació presentable i acceptable: què ho fa? No és difícil d’assenyalar tàctiques i maneres. Segur que podem fer-ne
un manual de com cardar el personal només que mirem una mica i que la cosa és complicada, d’acord.
Però és que al costat dels del Mantenimiento i el Fomento d’aquest
Acatamiento hi ha moltes veus ben vàlides, evidències, previsions
fermes, perills ben coneguts, actualitat, etc., que obliguen (haurien
d’obligat tota persona conscient i mínimament informada) a repudiar el
judici espanyol. L’assumpte ja està molt ben vist i desembolicat.
Crec que hem de fer repudi de tot judici espanyol donat que el seu
sistema no deixa d’avalar l’assassinat del nostre president, per
començar. Dic que per començar perquè tenen molta feina i de salvatjades n’hi ha més. Acte seguit,
diria que per urgència social, caldria reclamar sobre la persecució
política i judicial en general, i la persecució política i judicial de
l’independentisme en concret.

Molt greu que el jutge Garzón se’n surti amb les seves doctrines de persecució del projecte polític per la independència. Molt greu també que no tingui clar tothom que això fa massa temps que put a raons d’estat inacceptables.

“(…) Perquè sóc conscient que això tothom ho sap i fins i tot altra gent ho
ha escrit i ho ha comentat en alguna tertúlia. La pregunta de fons és:
si resulta tan evident, com pot ser que Otegi, Díez i companyia
estiguin empresonats amb total impunitat? Ras i curt. El cos social
d’aquest país té ja una insensibilitat democràtica pròpia d’un malalt
en coma.“

Hem de fer canvis aquí. És impressionant que acceptem que hi hagi el que en diem poder judicial, i que la representació política i civil en faci l’ús i abús que en fa. Vull dir que altra cosa hauria de ser, però no un poder, donat que aquí
poder vol dir abús i corrupció per sistema. En altres
nocions de poder podria ser acceptable, o bo, o ves a saber. Però ara
és impresentable. I greu la manca de resposta ciutadana en bloc.

Donat el que passa amb aquest PJ, al costat de llautons,
desvetllaments, rememoracions interessants, millorament de la
civilització, etc., resulta greu, preocupant, i d’urgent resposta, que hi hagi qui a més, digui als ciutadans que l’hem
d’acatar. És evident, i recolzat per molt bones raons i arguments, que
el que cal recomanar és el repudi i l’ànim a actuar per a arreglar i canviar el
què és menester.

És molt greu el que està fent l’estat espanyol. Estem veient darrerament, i d’una manera clara, el què representen les accions de l’estat espanyol contra l’independentisme. Diria que ara no només les patim, sinó que també les veiem i en podem fer molt bona observació, anàlisi, crítica, resposta, i sobretot no oblidem fer ben públic que ho rebutgem ho facin com i on sigui que ho facin, que sinó ens diran que és que ho acceptem!

Cal fer ben conegut aquest problema espanyol i persecució, i un cop ben situat el tema demanar el recolzament del món civilitzat per a acabar d’una vegada amb aquesta insuportable precarietat i farsa.

………………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/28637
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/93262-otegi-a-la-preso-i-que.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!