I el nostre govern?
Encara no han deixat lliure a Núria Pòrtulas.
Encara hi ha empresonats o perseguits de l"escamot Dixan.
I els altres casos que coneixem.
I, és clar que que d’altres queden amagats.
Cóm s’amaguen aquestes coses en un país que es diu democràtic? Cóm ens ho fem?
Què diu el nostre govern?
– Que a Madrid actuïn amb "celeritat".
Però, per què no poden -i podem- exigir de forma clara que s’ha de respectar la presumpció d’innocència? Per què, em pregunto, hem de "donar la imatge" que som "anguniosos" i "incerts"? (Bé, ja sé que no és això el que va afirmar la consellera de justícia. Però en el context de tantes preocupacions per la imatge que la premsa espanyola pugui vendre dels catalans protestones, em sembla també d’importància no acceptar aquestes raons com a reclamació).
Què diem els ciutadans?
Segueixen les manifestacions de suport. Alguns ajuntaments s’hi han sumat (ara vaig entenent l’interès d’alguns organitzadors de la política que volen que els ajuntaments no tinguin paper significatiu en els afers del país). Altres ni ho saben, ni ho volen saber; o ho saben, i abaixen el cap, i diuen que no hi ha res a fer.
Però això no fa impertinent la pregunta: Com és que no hi ha més escàndol per aquests encausaments, detencions, persecucions, i judicis?
Què ens podrien dir els sociòlegs sobre efectes socials provocats per l’acceptació general d’aquestes conculcacions (fins i tot arribant a fer-se judicis suprems) de drets fonamentals? Què provoca, socialment i política, la negació de la presumpció d’innocència? I els qui estudien la política; i els juristes; què ens poden dir?
De fet n’hi ha que plantegen prou bé les coses; alguns que són ben seriosos. I ens expliquen i fan pedagogia que la nostra societat demana. Però, Però!! "No interessa a La Gent", van cantant alguns discursos.
Tot i que és fals, impressiona l’èxit dels filtres mediàtics sobre els interessos de "la gent". Èxits de filtratge que, a més, van confonent dos sentits d’interès, de manera que, a banda de saber el què ens desperta interès, es posen a fer de moralistes (em sembla que en diem; vetllen pel què ens interessa i pel que ens interessa).
I penso que ja badem prou; avui llegia que Acebes, l’Associación de Víctimas del Terrorisme (la que va bastir el PP), i el Foro Ermua (Que em sembla hauran de deixar d’usar el nom d’aquesta població. Ho han plantejat des de l’ajuntament, i la raó és que aquesta organització fa accions contra el diàleg i la pau. Un gest important, i bo, el dels ciutadans d’Ermua) fan unes quantes reclamacions (antidemocràtiques, però les fan) al govern del PSOE.
Resposta del govern central:
– Se Cumplirá La Ley.
I al què es refereix és a una llei de partits, que es varen fabricar a Madrid per mirar d’acabar amb l’independentisme i la seva representació política (o senzillament per acabar amb possibles adversaris a les urnes); i que no apliquen de debò (si no el PP sembla ser que també entraria en la llista de partits il·legals). "Se cumpliràn también" una llei antiterrorista que fabricaren amb motllo similar; i un pacte d’estat espanyol "por las libertades y contra el terrorismo" que va trencar el PP en apropar-se les darreres eleccions generals espanyoles, per por electoral.
Em pot dir algú que a què venen aquests detalls amb la reclamació del principi. Per si de cas, afegeixo que és covardia política i pràctiques antidemocràtiques el què vincula, a parer meu, la manca d’exigència davant tortures, persecucions, encausaments, i "judicis", sobre persones innocents.
I que aquestes misèries vinculen en un trio horrorós dites lleis i pacte, amanit de pactes PP-PSOE previs, i arrossegades transicionals.
Vull dir que cada cop que Acebes, o altres representants d’aquestes exigències antidemocràtiques, fan reclamacions o manifestacions públiques, i el govern PSOE respon: "Se cumplirá La Ley", i no hi ha resposta clara a aquest joc de paraules; s’està incrementant el risc social de la manca de resposta ciutadana davant abusos com els que estem veient.
(segueix)
Alguna vegada he pensat que una dificultat social per a acceptar sense problema una mala acció judicial, de la policia, d’un polític, etc., és fruit d’una confusió: Que ens pensem que, si hom fan una cosa bé, totes les ha de fer bé, i a la
inversa.
Pot ser que per alguna cosa així ens costi veure, i acceptar les evidències
sobre la precarietat del sistemes judicial i legislatiu que, a més, ens volen governar?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!