Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

15 de juliol de 2010
0 comentaris

Els dels Únics, els veritables, els puuurrsss, i d’altres adjectius sobrers

Quan li comentava l’altre dia a un amic que els pitjors problemes que teníem ara al davant era els dels Únics, els veritables, els puuurrsss, i d’altres adjectius sobrers dins del mateix moviment per la independència, no em pensava que la cosa pogués arribar a tanta gravetat.

Em semblava que si el 10 de juliol esdevenia una exigència d’honestedat, ho era per a tothom, i que els independentistes seriem els primers a no fallar, tot i que veia encara força dificultats. Creia que una cosa compensaria l’altre, que la consciència i responsabilitat equilibraria els problemes que hi ha d’aquests que assenyalo. Però sembla que exigim realisme honestedat només als, als “polítics”, clar, i els que és que no ho som….. ja no ens ho hem d’exigir. Mal principi i diferenciació.

La gent ho varem ser, d’honestos i més. Vaig parlar-hi amb força i no hi havia cap embolic ni embolicada, clar i net. Això no vol dir que no veiés problemes. Però en cap cas els bàsics, això ho tenim assumit el 10 de juliol.

De reaccions ciutadanes hi ha de tot, des del corrent de fatalisme de oh ja sabem que tal i tal (quina contradicció pràctica tant rara però es canta), a preocupacions morboses pel que altres dirien i sobretot els d’Intereconomia, a les agradables preocupacions sobre quines coses ens calen i què podem fer ara.
 
De partits, vulguin o no ho vulguin els maniàtics, hem de fer diferència amb ERC, que fins ara és l’únic a qui no he sentit tisorada a la nostra veu ni marejada del sentit de la manifestació.
A diferència de la resta on si he sentit tisorades i engany. De moment, desdibuix i distorsió, i provatures estranyes d’apropiació (per exemple, el PSC, o no sé si Montilla es felicitava l’endemà, oh.)
I de polítics en concret hem de remarcar el pas de Mascarell i Maragall cap a l’independentisme, per exemple.
De mitjans sé poc, s’acumula la feina, però és greu que encara fa dos dies algú cantava “la manifestació en defensa de l’estatut”. Tot i que en la premsa internacional i en general sembla que ha quedat clar que varem dir que som una nació (no que ens hi sentim, sinó que ho sabem i ho defensem, li hem de dir a Zapatero) i que volem la independència de l’estat espanyol, que diu que d’això només n’hi ha una que és La Indissoluble.

Apareix el tema de la IP, una mica embolicat al principi, s’aclareix, però els responsables, a la nit, ens envien una notícia que desinforma i a parer meu els desqualifica. Avui ha tornat a arribar un correu inacceptable de la Coordinadora de les Consultes.

Com no espavilem….

Apareix la idea de manifestació contra tots, tots, i tots, els polítics que són els dolents (s’ha fet crida per demà a les 10 davant el Parlament). Jo dic que l’accepto si fem diferència, que ja em sembla bé protestar contra qui es fa el sord i mira de jugar brut, però no suporto que es posi al mateix sac a qui no ens ha desoït ni fallat. Que ha estat ERC encara que molesti els maniàtics. Mirem els moviments, declaracions, i accions.

Després apareix una crida a que l’independentisme votem en blanc, apa. Crec que si no ens asserenem guanyen els engalipadors, i d’aquests n’hi ha molts al poder, i fora, i els hi va molt bé el merder ambiental. I, casual o no, ho torno a sentir pels maniàtics, però no són els polítics d’ERC els que em preocupen aquí.

Comento:

Més embolics, no, no
m’interessen embolics.
Jo votaré independència a les properes
eleccions.
De moment hi ha una proposta sobre la taula: ERC.

Com
bé declara Anna Simó: ‘La marxa enrere de CiU i ICV en la IP de
referèndum per la independència que n’ha bloquejat el tràmit no té
fonaments jurídics, només polítics’. Això també ho afirma en López Tena.

Jo
votaré independència, ho tinc clar. Mínim cal una opció, i ja la tenim,
les altres que s’hi apuntin i així hi haurà per triar.

El problema
és que sembla que tothom vol que ERC desaparegui, i no sé a què treu
cap, suposo que és covardia i manca de consciència social i respectes
polítics mínims. No sé on volem anar a parar així. En lloc.

………………………….
http://www.facebook.com/5ilviamartinez?v=wall&story_fbid=1485207964234&ref=notif

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!