dijous, 6 de desembre de 2007
En aquests dos casos veiem que no es tapen les vergonyes, sinó que miren de tapar les conseqüències. I suposo que deu ser perquè si no les coneixem, si no en tenim notícia, ens creurem fins i tot que allò que veiem (les vergonyes) no és cert, no ho veiem, ho al·lucinem, “no és ben bé així”, o tal i qual.
En aquest cas. Quins casos devien ser, quin cas devia ser, uns dels molts que tenim davant els nassos. Uns de tants dels que sabem es donen.
Penso que el que cal és deixar de trobar normal que es facin guerres contra civils. I suposo que de primer és menester deixar d’usar l’eufemisme de “danys col·laterals” per a referir-nos a aquesta mena d’atacs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!