A qui afirma que tots són iguals (els polítics i ells no són polítics, clar…..)
Crec que us equivoqueu, i que no podem malmetre ni informació, ni forces ni temps. Si
enganyem el que passa ens perdrem com els que més, malmetrem l’ocasió per ceguesa, no ens hi
veurem aviat.
No han fet tots igual, no ho veieu? Crec que hem de
posar en valor els gestos d’ERC i el fet que sigui l’únic que no ens ha
desoït ni desdibuixat (mireu declaracions i accions més enllà del que s’ha exagerat abans d’ahir, avui, ahir o es farà demà). El preu de no fer-ho crec que serà alt i trist,
anys i temps perduts i altres coses pitjors. Simplement perquè el vent no va a favor del desdibuix, de moment, però ho veig negre perquè una part de l’independentisme s’hi abona a ocupar l’espai de distorsions del que ara que hem fet fora al PSC-PSOE i cia i poden fer girar aquest vent o que el perdem.
Després del 10 de
juliol la exigència és per a tothom, s’ha acabat allò de ja se sap i
tal, si exigim el canvi als polítics fe-m’ho tothom. No val allò de tots
els polítics al mateix sac, dolents i el pitjor ERC, clar!, i tots els
ciutadans que som tant booons al sac de color rosa i monu. Però aquesta dolça inèrcia es veu que ha generat vici.
Si no
som polits a observar i planejar no fotrem res de bo. Si som
deshonestos en la observació i valoració del que passa, simplement
perquè ronden encara contes contra ERC, fem de tontos útils als qui van
contra la independència, i a dues bandes: la pràctica i la perceptiva. Hi ha qui ho porta fent anys, tants que aviat
podrem fer quinquenni, i decenni en algun cas, quina merda.
Ho hem de poder fer, i si afinem no hauria de trigar molt. Però desafinem i desafinem…. que en dic.
Cal
també afinar la qualitat democràtica d’una part de l’independentisme
que no ha fet seva la exigència clara del moment, per molt que ens ho
pugui semblar. Sigui per problemes d’educació o de nerviosisme hi ha ara
entrebancs greus que són de manca de respectes bàsics i honestedat dintre de l’independentisme. Encara, i és
trist i problemàtic.
El que hauria de ser lideratge o lideratges del moviment per a
tenir majoria al Parlament està, o enganyant conceptes (CiU), o
remenant vísceres i generant desinformació (Varis), i a sobre n’hi ha que encara vol i ho ho
necessita, que ERC desaparegui del mapa, quines insensateses que hem
arrossegat per aquí. Aquestes són les traves. Irrealisme barroer com a llavor d’enganys contra el ciutadà confiat.
Ho
tenim a l’abast, però caldria que més encara a la base no ens deixem
enganyar per suposats purs intermediaris (per exemple Bertran). Vot ben informat, i acceptació
de la realitat, claredat, que és un dels punts forts que marca la manifestació de dissabte. Tena tampoc no em convenç.
#holacatalunya
Embolics i desembolics, IP i ILP 13 de juliol.
Xavier Mir:
Darrers
moviments d’Alfons López Tena i Uriel Bertran (I)
……………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/173212
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/173233
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/195593-bertran-desafia-puigcercos-convocant-tota-la-militancia-derc-a-una-assemblea.html
http://in.directe.cat/alfons-lopez-tena/blog/3990/credibilitat-i-enganys-replica-a-ernest-benach
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/173192
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/173363
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!