Contra les invencions d’inconveniència.

8 de febrer de 2009

0 comentaris

Contra les invencions d’inconveniència.

Si a Madrid, no ens escolten: anem a Brussel·les!

“Una de les curiositats que té el món digital és que,
d’una iniciativa que abans podria tenir dificultats per trobar sortida
sense uns suports clau, amb internet pot esdevenir realitat amb
relativa facilitat. Això és el que ha ocorregut amb la iniciativa dels
10Mil a Brussel·les, que va començar amb un bloc, com tants altres n’hi
ha, però que ha acabat gaudint de desenes de suports, tant a nivell
individual, com d’organitzacions o artistes i personalitats que s’hi
han implicat.

La
clau és que, després de 300 anys en què els Països Catalans ens hem
centrat en fer pedagogia a l’Estat espanyol, hem descuidat totalment la
faceta internacional del conflicte. (…)”

En resposta a dos dels comentaris assenyalo:

· Contra les invencions d’inconveniència.
Arnau, no entenc ben bé el que dius, però, et sembla que coneixes prou
la història com per a defensar això que dius en discussió seriosa?
Estaria bé que ho raonessis una mica, així aprendríem tots plegats
alguna cosa.
Lligant amb el que diu en Juan, que sembla juga el rol de “pájaro de
mal agüero”, diria que tot i que emprenyador en resultats, sí que ha
hagut intent de Catalunya de finir amb la llarga tradició totalitària
castellana (pedagogia, en diu, i em sembla que és així com ho diem).
Emprenyador en resultes, i crec que desgastador d’energies. Perquè
estigui una mica més tranquil, afegiria que em sembla que aquesta
pretensió (que no sé perquè li pot molestar si no és que es suma al
carro totalitari) ja no hi és, sembla que no hi ha res a fer amb
tradició tant dura i alimentada.

És el poder, estúpid!

“(…) Espanya té Estat propi, “expresión formalizada de un ordenamiento constituido por voluntad soberana de la Nación española, única e indivisible” , però Catalunya no en té, es limita a la Generalitat, “un
sujeto creado, en el marco de la Constitución, por los poderes
constituidos. Este sujeto no es titular de un poder soberano, exclusivo
de la Nación constituida en Estado” (sentència passada del Tribunal Constitucional), amb competències subordinades: “la
competencia estatutaria sólo podrá desplegarse, ejercerse o tener
eficacia real en la medida que respete o no sobrepase las limitaciones
establecidas o que vengan a establecerse por la legislación del Estado” (sentència futura del Tribunal Constitucional). (…)
PERQUÈ CATALUNYA NO TÉ ESTAT PROPI, cada any Espanya s’emporta més de
20.000 milions d’euros dels nostres diners, més de 3.000 euros per
persona i any, la diferència entre els impostos que paguem i la despesa
pública que en rebem. Si l’Estat dels espanyols no s’endugués els
nostres diners, cada família de quatre membre rebria més de 12.000
euros cada any, el pressupost de la Generalitat creixeria un 54%, el
pressupost dels Ajuntaments catalans es multiplicaria per tres, podríem
duplicar la despesa en sanitat, quadruplicar la despesa en ensenyament,
multiplicar per setze la despesa en infraestructures i obres públiques.
(…)”

10.000 a Brussel·les.

“(…) Els catalans, nació històrica, tenim el dret d’autodeterminar-nos i
volem fer-ho. Volem ser independents? El poble ho dirà, però ningú està
legitimat per negar-nos el nostre dret de decidir. I Europa ho ha de
saber.

Tanmateix, això no és tot. Volem que els partits nacionals, d’una
vegada per totes, posin l’autodeterminació com un objectiu prioritari
en els seus programes electorals i d’acció de govern. No volem pactes
que no diguin amb claredat que el govern promourà l’autodeterminació
amb l’objectiu d’aconseguir la independència per fer que arribem a ser
un Estat de la UE amb els mateixos drets i deures que la resta dels
actuals Estats. Són els objectius que la delegada del govern no entén o
no vol entendre. El que importa és que ho entenguin els catalans que no
volen que Catalunya sigui simplement una anotació als llibres
d’història. Catalunya, patrimoni de la democràcia, com tan bé deia Pau
Casals el 1971 a l’ONU, no pot desaparèixer.”