“(…) Com un «gran dia per a Espanya» va qualificar dimarts l’expresident
espanyol José María Aznar la data en què el Tribunal d’Estrasburg va
donar cobertura legal a la llei de partits i va avalar la
il·legalització d’HB i Batasuna. A més, Aznar va reclamar el seu paper
com a protagonista d’aquesta «història», ja que va ser el seu govern el
que el 2002 va aprovar la polèmica normativa, a la qual tant el seu
executiu com el del president José Luis Rodríguez Zapatero han
recorregut per deixar fora de les institucions l’esquerra
independentista basca. (…)”
El PP es mostrava aquesta setmana content i orgullós del seu paper
en la fabricació de la llei de partits espanyola. Rajoy aprofita
l’ocasió per dir que està “orgullós d’haver format part del govern
d’Aznar”. No m’hi he fixat si
els altres partícips també aprofiten la ocasió per a fer el paó.
En tot
cas és lamentable, pel que és aquesta llei i pel que és i ha estat la
deriva
espanyola d’usos i abusos. En aquest punt crec que ja hauríem de tenir
prou clar que els “grans dies per a Espanya” són dies d’horror contra
llibertats, drets, i tantes coses que es perden per aquelles grandezas.
Sobre aquesta llei, si ha d’haver algun gran dia, seria el moment en que els partits
polítics que l’han recolzada es deixin de suavitzadors i la anul·lin
per tramposa. De moment es veuen fardades (poques, però, pot
ser sigui bon senyal, que els faci vergonya, o vegin que a la gent ja no agrada), i suposo que reforçament del discurs
espanyolista contra l’independentisme, el basc, i el nostre, no ho he
vist, però.
Es fa estrany que es presenti la sentència del
Tribunal d’Estrasburg com a avaladora de la llei al costat de la tocada
de cresta que Europa va fer al govern espanyol a les darreres eleccions
europees pel que fa a la mateixa llei. Caldria veure en quins termes
parla la sentència, i fer-ne comparança.
Pot ser és que calgui
situar el problema en una ceguesa que s’hi ha introduït pels terrenys
de les lleis, legislacions i legislatures. Perquè sobre aquesta llei hi
ha prou xocs manifestos amb les garanties democràtiques, així com s’ha anat
veient el què representa en la retallada de llibertats. De manera que,
entenent que el tribunal en qüestió és garantia de drets i llibertats
civils, així com eina de control d’abusos dels estats o institucions de
poder, diria que ens trobem, a la espera de valoracions tècniques i
legals que puguem conèixer, en un problema prou gros.
Arnaldo Otegi assenyala aquí un parell de detalls interessants:
“(…) «Aquesta sentència dóna protecció jurídica a aquesta retallada de
llibertats de desenes de milers de ciutadans i dóna cobertura jurídica
a l’apartheid polític de què és objecte l’esquerra
independentista basca», va dir Otegi, que va advertir que probablement
la resolució estableixi jurisprudència respecte a alguns partits
comunistes que es vulguin il·legalitzar, per exemple a Txèquia, i a
altres temes com la immigració». (…)”
“(…) En aquest punt, va voler destacar que el tribunal no ha seguit la seva
pròpia jurisprudència en aquest tema. Un fet que va atribuir a la
condició de membre de la UE de l’Estat espanyol, ja que dictaminar que
aquest «incomplia o conculcava drets fonamentals» hauria comportat
fortes pressions.
Caldria demanar explicacions al Tribunal sobre aquests dos detalls. Si per estalviar pressions d’un Estat Membre (o d’altres que s’hi trobessin interpel·lats, pot ser?) en nega la evidència, trampa grossa i perd la legitimitat.
L’apel·lació del tribunal a la
lletra d’un o altre pedacet de la llei tampoc no crec doni força a la
sentència. Si el problema fóra la pressió d’un o altre Estat Membre, i la
dificultat per acceptar el fet que aquest conculca i incompleix drets
fonamentals, penso que ens hauríem d’espantar.
Però millor proposo una possible acció; es pot pressionar des de la
societat per demanar les explicacions pertinents al Tribunal en tant
que garant dels nostres drets i llibertats? No en disposem de prou
informació i arguments per a deixar sense valor les fardades que veiem aquests dies?
Aii, els pedacets …….: “I és que el Tribunal d’Estrasburg assegura que aquesta norma «defineix
de manera precisa l’organització i el funcionament dels partits
polítics i aquells comportaments que podrien provocar la seva
dissolució o suspensió judicial», i manté que aquesta llei «no està
destinada a prohibir la defensa d’idees o doctrines que qüestionin el
marc constitucional, sinó a conciliar la llibertat i el pluralisme amb
el respecte als drets humans i la protecció de la democràcia».”
……………………………
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/56366-otegi-afirma-que-estrasburg-ha-posat-la-seguretat-per-sobre-del-dret-a-la-llibertat.html
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/55899.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Redactora, si només us agraden les lleis d’Estrasburg quan va a favor, també les teniu de respectar quan no us son favorables o en contra. Una banda d’assassins, mai pot tenir cap cobertura legal, ni economica, ni politica. Això es anar contra els Drets Jumans, cada u de nosaltres, tenim dret a expressar la nostra opinió lliurement, les nostres ideee politiques o religioses, no hi te d’haver discriminació per raò de sexe, color o altres diferencies genetiques.Amb mes motiu, els que volen una patria propia, no tenen d’anar matant a tall de lladre, a les seves victimes amb un tret al clatell, això es de males persones i actuar amb traidoria. Si volen ser democrates, que o demostrin amb fets. A les eleccions, vot lliure, no sota la por de l’amenace i on tothom pugui viure en pau, no solsament els liders mafiosos que duen pistola o trilita.
Això es el que penso i en Gandhi ba donar bona prova del que es la resistencia pacifica, mai va agafar ni un fusell, ni va matar a ningú, ans al contrari, el van matar a ell, els
intolerants, que hi han a tot arreu.