Anna, Europa haurà d’espavilar.

7 d'octubre de 2009

Defensa

1 comentari

Marxa nupcial per a una difunta.
Carles Torner

MARXA NUPCIAL PER A UNA DIFUNTA
David Figueres

Anna.

Europahauradespavilar.

Putin és un ASSASSÍ

Putin és un CARNISSER

Putin és un RACISTA PATOLÒGIC

Europa haurà d’espavilar.

No ens oblidem més!
Voldria oferir-li a Anna Politkovskaia una part de la meva atenció, i tota la
meva capacitat de record fins al dia que deixem, ja no d’arribar a fer mal,
sinó a ni tan sols molestar la tasca dels periodistes (periodistes). O, com a
mínim fins al dia en que tinguem un tribunal internacional que de debò no deixi
impune aquesta mena d’assassinats i previs, i, i…, allà on sigui. Ni que es
tracti de la intimitat de qualsevol país.

Al costat de les preocupacions polítiques (entrada 7) que veig ens posa davant aquest assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia,
em trobo amb un dolor fort. Sobre el que voldria assenyalar alguna
cosa. Què fa que algú utilitzi el terror per manar i dominar? Quines
menes de coses assumim i permetem si ens deixem d’escoltar i defensar
el bon periodisme? Quines bestieses va haver patit Politkóvskaia, i
pateixen d’altres persones?

Tenim que, quan passen coses com l’assassinat d’un periodista, la
persecució d’un pensador, artista, etc., ho noticiem al costat de la frase: “Era
molt molest per al govern, o per a determinat grup de poder, etc.” I al costat,
i diria que aquí neix una confusió grossa, de seguida arribem a acusar a l’assassinat d’idealista.

Tenim ven a prop el crim a Anna Politkóvskaia.
I diria que no hauríem d’obviar els problemes que ens mostra aquests fets, i
tampoc les coses que ens aclareix.

“No podem negar en nom de l’oblit; de la mateixa manera que no podem assassinar en nom de la mort“.

I és clar que no s’aguanten algunes mentides si ens ho podem mirar bé.
Aquí la responsabilitat dels mitjans d’informació i comunicació; i
alhora dels ciutadans adults que hem de ser responsables de la gestió
de la informació que ens arriba; així com de la formació i educació
dels responsables a la nostra societat dels afers aquí implicats,
començant pel que en diem “ciutadà mitjà”.

L’oblit que no ens podem permetre és bàsicament el de fer veure que no veiem.

Només un apunt de notícia.

Penso que cal atendre i no deixar sense aclarir aquesta assassinat, ni
els altres. Tampoc el detall de responsables no detinguts. Que cal
també parlar sobre les implicacions d’aquests assassinats i
l’empresonament, persecució, així com les comprensions estranyes que
puguem tenir cap a aquests crims.
També crec que són coses
importants pel record i respecte als qui ho han patit i pateixen, i per
voluntat de fer-nos civilitzats. Per solucionar-ho. Què fa que pugui
triomfar en una societat la persecució fins arribar a l’assassinat
d’una periodista? Quina societat volem? Quines comprensions ens fem
aquí?