Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
-"Sentir-se segur i no tenir por"
Per parlar d'això, Xavi Coral reunirà analistes i experts sobre el
tema: Maria Sanahuja, Àngel Abad, Joan Delort i Carles Quílez.
La pregunta de la setmana és :
-"Se sent més segur amb el desplegament dels Mossos d'Esquadra?"
Jo em sento molt, molt insegura; però per res a veure amb aquest desplegament.
La més gran inseguretat que pateixo, que dic patim com a ciutadans, és una inseguretat jurídica, legalista, i d’estat. Ben acompanyada de la inseguretat (no d’incerteses, sinó de defensa contra atacs directes) de viure en un estat on no es pot ni pensar tranquil·lament sense haver de preparar d’antuvi una castració dels pensaments, converses, trobades, etc., o un “molt guaisssss” exili romanticó i elogiat, sí, tot l’elogia’t i elogiat que hom vulgui, però miserable. I de conseqüències, funcionaments, i tàctiques prou conegudes i previstes. Històricament, i actual.
I no confonguem aquestes coses amb serietats, discrecions, o espais necessaris per a rumiar. Parlo en serio de la comunicació bàsica entre persones.
Trobo que la cosa s’agreuja perquè és clar que una inseguretat primària -que acaba sent de la que parlem en general- fa d’escut, tapadora, i promocionant de la que refereixo com la nostra inseguretat més forta actualment. Ho fan alguns poders, públics i privats, amb la excusa de la economia de la guerra necessària, i la invenció de la guerra prevencionativa. O les simplificacions de considerar temes de seguretat només el que tinguin a veure amb violència de criminals de carrer, i policia visible.
Molt, molt insegura. Podem anar sumant casos, com el de l’actual sumari-judici-persecució de la esquerra basca; o les tortures del 92 “resoltes” una pila d’anys després per tribunals superiors, superiors? O la invenció darrera: el “delito de opinión”.
I por, també en tinc.
………………………………..
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!