Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

9 d'agost de 2009
0 comentaris

Un país sense protocol

El diari Avui publicava dijous, 6 d’agost, el meu article Un país sense protocol:

El Parlament de Catalunya ha suprimit la recepció oficial als
jardins del Parc de la Ciutadella la vigília de l’Onze de Setembre i la
substituirà per un homenatge a Francesc Macià. L’estalvi serà de 35.000
euros, que era el cost del càtering per a 2.500 convidats. L’Ajuntament
de Barcelona també ha eliminat la recepció oficial al Palauet Albéniz
per la Mercè, a la qual assistien 4.500 persones. L’estalvi serà de
502.000 euros. Ernest Benach i Jordi Hereu han atribuït aquestes
decisions a la crisi. Volen predicar amb l’exemple quan s’imposa
l’austeritat. Decisions d’aquest estil ajuden a recuperar el crèdit de
les institucions. Hi ajuden molt tímidament, però sempre és millor que
retallin aquest tipus de despesa ara que les vaques són magres.

Catalunya és un país que ha de demanar excuses perquè els seus
màxims representants democràtics van en cotxe oficial. És un país que
ha de justificar-se cada cop que el govern obre una ambaixada o signa
convenis internacionals. La premsa espanyola que atia la catalanofòbia
és la primera que aixeca el dit sempre que Catalunya es comporta amb la
normalitat de qualsevol país. No he sabut veure cap portada amb la
retallada de recepcions decretada per Benach i Hereu. Això no deu ser
notícia, no fos cas que els lectors convençuts del malbaratament català
poguessin canviar d’opinió.

A mi ja m’està bé, però no deixa de ser una anormalitat que davant
de la crisi les institucions catalanes s’hagin de fer perdonar amb
supressions protocol·làries. Demostra una manca de sentit d’Estat. ¿O
és que el govern espanyol i la monarquia decidirien suprimir actes
oficials o desfilades militars els dies de la Hispanitat o la
Constitució per combatre la crisi? ¿S’han abaixat el sou els inquilins
de la Zarzuela?

Ja tenen raó quan diuen que als catalans ens perd l’estètica.
Estalvi en canapès en perjudici de la visualització institucional
pròpia d’una nació. Mentrestant, a Espanya els escàndols sobre trames
de corrupció ens aporten dades i xifres esfereïdores. Els acusats de
corrupció militen en un partit que s’escandalitza amb cotxes,
ambaixades i recepcions oficials. Però només quan són catalanes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!