Agència Catalana de Notícies (
ACN): “La directora de TVC,
Mònica Terribas, ha sortit al pas de la polèmica
generada arran de l’acord de reciprocitat signat entre Catalunya i les
Illes Balears. Terribas nega que es tracti els espectadors balears ‘com
a estrangers’. TV3cat inclou ‘tota la producció pròpia’ i només deixa
d’emetre a les Illes els programes comprats, ‘a través de la FORTA’,
que també té comprats IB3. Terribas subratlla que l’acord s’ha fet ‘per
garantir precisament que TV3 arribi a tots els punts dels Països
Catalans i que arribi ‘en condicions legals i sense lesionar els
interessos de les cadenes autonòmiques’.”
Doncs, per Mallorca seguim pensant que ens estan censurant bona part de la programació de TV3. Molts recordam l’esforç que fa dècades vam fer, políticament i econòmicament, per garantir l’existència d’uns repetidors que ens fessin arribar les televisions de parla catalana. Aleshores no ho feren ni el Govern balear ni el de la Generalitat de Catalunya.
A més hi ha el desenvolupament de la TDT, que en comptes de ser-nos favorable farà només que cresquin el nombre de cadenes espanyoles. I així no anam enlloc, senyors! I per molt que digui la Mònica Terribas, estimada, ens sentim tractans com estrangers a ca nostra.
Els “professionals” de la casa protesten pels minutatges electorals que els imposen els polítics. Lògic. Però no està bé tornar-s’hi amb la presa de decisions polítiques que es presenten ara a l’opinió pública com a tècniques o legals.
O no és política la decisió de suprimir la producció aliena de tv3 que els mallorquins hem vist fins ara?
O no es tractava, ara que hi ha IB3, de si tu em veus aquí i allà jo també ho puc fer? Els canals públics no tenen la missió ─també─ de potenciar la llengua catalana?
La inversió en canals públics a càrrec del comú no es correspon amb l’escassa presència de canals en català en el nou entorn digital. És aquest un tema de sensibilitat política d’alta volada per a deixar-lo en mans, en mans… foradades i burocràtiques.
A Mallorca vivíem fins ara amb el lema d’allò que no està prohibit està permès ─que és l’estatus dels canals de TVE respecte del espectadors que té al Marroc o a Portugal. Haguéssim pogut continuar així fins l’apagada analògica i aprofitar-se d’aquest fet consumat per a futures negocioacions d’intercanvi de canals de la TDT on tothom vegi tothom. Que en plena campanya electoral els Sáez i Terribas s’hagin decantat per l’espanyolada d’allò que no està permès està prohibit demostra fins on arriba la nostra sensibilitat dita “nacional”, és a dir, sinònima d’espanyola. Però ni això, perquè espanyolament i planera, advocats de poques mires que són, no saben aprofitar-se del mandat constitucional de pontenciar allò que en diuen bilingüisme i que “ells” fins ara just apliquen als formularis de la declaració de la renda i a quatre publicitats institucionals.