Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

8 de setembre de 2006
29 comentaris

Suport a Pepe Rubianes

Les declaracions de Pepe Rubianes a El Club de TV3 [vegeu el video], en el context d’una brutal ofensiva catalanofòbica durant la duríssima negociació estatutària, ha estat l’excusa per vetar l’espectacle de l’artista català al Teatro Español de Madrid. La combinació de Rubianes i García Lorca ha resultat inacceptable per als intolerants i neofeixistes, que troben aixopluc en l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, que passa per ser el més moderat del Partit Popular.

Sense intentar copiar en Pepiño -i no fent servir els seus termes-, m’agradaria saber què en penseu d’aquest lamentable episodi. Feu els vostres comentaris.   

Anotacions a la bloquesfera política

> Sandro Maccarrone (Joventut Comunista): Rubianes, solamente

> Javier Naya (Joventut Socialista): Rubianes

> Joan Antoni Baron (alcalde de Mataró, del PSC): La torna d’en Rubianes

> Joana Torres (PSC): L’Espanya rància i de pandereta

> Oriol Vaquer (Joventut Socialista): Atac feixista a la llibertat d?expressió per part de Ruiz-Gallardón

> Roc Fernàndez (regidor de CiU a Sant Feliu de Codines): Rubianes, Gallardón i l’Hereu de Clos

> Marc Espasa (Joventuts d’Esquerra Republicana): El cas Rubianes

> Jonatan Triviño (Joventut Socialista): Atac a la llibertat d’expressió

> Carles Sala (regidor de Festes de Tarragona, d’UDC): Pepe Rubianes

> Iñaki Escudero (coordinador d’EUiA a Osona): Rubianes, Madrid i l’Estatut

> Ricardo J. Royo-Villanova (Izquierda Unida): Pues no sé si puta España, pero puto Madrid, desde luego

> Carles Ribera (El Punt): Rubianes

> Oriol Izquierdo, escriptor: Rubianes

> Martí Rosselló, escriptor: Rubianes, el dolent

> Croat Català: Especial: Rubianes som tots. Crida al boicot

> Toni Ibàñez, escriptor: El cas Rubianes…

> David Figueres, escriptor: De Rubianes, en som uns quants

> Vilapou: Pepe

> Borinotus: Rubianes

> Carquinyol: L’Espanya que censura

  1. Les institucions a part de cobrar impostos tenen que ser garants de la democràcia però aquesta gent del PP tenen l’oracle de la COPE i així es molt complicat arribar a tenir una dreta moderna com en els països de la vella Europa.

  2. No sigueu ingenus, ens diuen. No somieu truites, repeteixen. Els matins de la COPE? Llibertat d’expressió, és més, denuncia de la "dictadura nacionalista", bramen. Mare de Déu. Que no els sentiu atiant cada matí l’odi contra catalans, progressistes, immigrants, laics, ODI! El món al revés. Colla d’hipòcrites. Pepe, tens tot el meu suport.

  3. Com molt bé escriu avui Marcos Ordóñez a El Pais:
    Madrid es perd un gran espectacle teatral i evidentment seguim amb les dues Españas i sobretot amb un poder molt negatiu de la España nacional, fascista i intolerant.
    Tot el meu suport per en Pepe Rubianes.

  4. Com molt bé escriu avui Marcos Ordóñez a El Pais:
    Madrid es perd un gran espectacle teatral i evidentment seguim amb les dues Españas i sobretot amb un poder molt negatiu de la España nacional, fascista i intolerant.
    Tot el meu suport per en Pepe Rubianes.

  5. Acabo d’enviar dos e-mails, un a l’alcalde i l’astra a la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Madrid entrant en el blog de Sandro Maccarrone.

    Passats 30 anys de la mort del dictador i desprès del temps d’exercici democràtic, que passin aquestes coses a dia d’avui em confirma en una teoria que em resistia a creure: el cavernícoles del país veí porten als seus gens la intolerància, el fanatisme i la irracionalitat.

    Per molta pedagogia (paraula de moda) que fem, mai no entendran res de res. Penso que, dissortadament mai no canviaran.

    Pepe, et dono tot el meu suport. Mercè

  6. Acabo d’enviar dos e-mails, un a l’alcalde i l’astra a la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Madrid entrant en el blog de Sandro Maccarrone.

    Passats 30 anys de la mort del dictador i desprès del temps d’exercici democràtic, que passin aquestes coses a dia d’avui em confirma en una teoria que em resistia a creure: el cavernícoles del país veí porten als seus gens la intolerància, el fanatisme i la irracionalitat.

    Per molta pedagogia (paraula de moda) que fem, mai no entendran res de res. Penso que, dissortadament mai no canviaran.

    Pepe, et dono tot el meu suport. Mercè

  7. Llegint el teu post he vist que l’has definit com a lamentable, el mateix adjectiu que se’m va ocórrer quan ho vaig saber. Posteriorment, donant-li voltes, l’adjectiu va passar a ser un insult. Però no ve d’aquí. Ja els coneixem i sabem com reaccionen.
    A mi l’unitat d’Espanya no només em sua la polla, sinó que actes com aquest fan que encara reforci més la meva voluntat de dir que jo també vull un estat propi.
    Per cert, no farà cap pas en Mario Gas? O seguirà el procediment dels polítics i no voldrà deixar la còmoda poltrona on està?

    Com en Rubianes està més sol que mai (no he llegit veus dels seus companys de professió) potser s’haria de fer una campanya similar a la que va proposar en Xavier Mir. Si fos el cas, igual Vilaweb seria vista com un niu d’opinió anti-espanyol i terrorista mediàtic i es compararia amb Batasuna. Tot pot ser en aquest podrit estat.

  8. En Pepe s’ha estat de dir i repetir, disculpant-se (com si la gent inteligent no entengués el que volia dir quan es cagava en el patriotisme barat i feixistoide) per la mala interpretació de les seves paraules.

    Jo també ho hauria fet, perquè aquesta Espanya que critica no és solament la feixista, és tota ella, transversalment, escolteu tertulians "progres" i ho entendreu, o potser és que sols n’hi ha una, d’Espanya, una manera de concebre la seva articulació dogmàtica, jacobina, inquisitorial i genocida que és, simplement, l’inevitable fruit de la seva història.

    Així que en Rubianes s’ha equivocat. Sí, ho ha fet pretenent dir-los res a ells. Ells són els jutges i botxins, ningú els ha de fer recapacitar, ningú els ha de donar una veu crítica.

    No fem comèdia. De què serveix protestar? sols perquè et prenguin per roig i separatista, termes odiats per igual per sociates i populars. Tremquem llaços i alliberem-nos d’aquesta feixuga càrrega.

  9. Estic avergonyit d’estar (per obligació) en un estat en el qual 31 anys després de la mort de l’extint, el feixisme és encara present. Monuments, repressió cap a la llengua, agressions, censures….. ja és massa!!!

    I a més el silenci, còmplice, dels polítics i artistes castellans que fins ara no han obert la boca.

    Més del que pense en http://amilcaralbert.blogspot.com

    Jo també soc Pepe Rubianes.

  10.  Rubianes em va fer avergonyir,  jo soc catalana, i no em sento gens espanyola, però amb aquestes actituds, no fem altre cosa que "inflar el gos",  donar carnassa a la bèstia.
     I no si val dir que Rubianes és així, que s’ha d’entendre  etc etc….   Que algú s’imagini que hages passat si  Joaquin Sabina (per posar un exemple qualsevol),  hagés dit .. puta Catalunya  etc etc…

  11. El cas Rubianes dóna molt que
    pensar… La cosa sembla simple, però no ho és. El simplisme arrossega
    molts opinadors acrítics que s’apunten al blanc o negre amb una
    celeritat paorosa. No es pot apel·lar a la llibertat d’expressió per a dir qualsevol cosa de qualsevol manera.
    En Rubianes mai no ha estat sant de la meva devoció. Sempre l’he trobat
    barroer, groller, pescater… Rubianes ha fet la viu-viu tots aquests
    anys explotant el seu "humor escatològic" tot esdevenint el pallasset
    oficiós de Catalunya (de la mà del pallasso oficial, en Bonafont, via
    TV3) sense haver de parlar, oh paradoxa, una puta paraula en català. És
    la dubtosa gràcia del culo, caca, pipi. El seu "èxit" diu molt dels seus admiradors. Ningú amb dos dits de front pot defensar les desafortunades declaracions que va perpetrar al programa El club de TV3,
    malgrat que puguem estar d’acord amb el fons ideològic. I és llàstima
    que, en aquest cas, el missatger hagi matat el missatge el qual val
    molt la pena, perquè l’obra Lorca eran todos
    és una obra seriosa, oportuna, didàctica, molt recomanable. Rubianes
    s’ha enterrat ell solet. El seu histrionisme toixarrut, injustificable,
    l’ha deixat fora de joc. Culpar ara els altres dels seus errors ho
    trobo covard i lamentable. Per tant (i no sabeu com em dol) comparteixo
    l’editorial de l’ABC d’ahir. I sé que, amb aquest post, m’exposo a ser rebutjat pel Pensament Únic Català. Se me’n fot. La dissidència és el que em queda de propi enmig d’aquest papanatisme oligofrènic que m’envolta.

    http://entrellum.blogspot.com

  12. El cas Rubianes dóna molt que
    pensar… La cosa sembla simple, però no ho és. El simplisme arrossega
    molts opinadors acrítics que s’apunten al blanc o negre amb una
    celeritat paorosa. No es pot apel·lar a la llibertat d’expressió per a dir qualsevol cosa de qualsevol manera.
    En Rubianes mai no ha estat sant de la meva devoció. Sempre l’he trobat
    barroer, groller, pescater… Rubianes ha fet la viu-viu tots aquests
    anys explotant el seu "humor escatològic" tot esdevenint el pallasset
    oficiós de Catalunya (de la mà del pallasso oficial, en Bonafont, via
    TV3) sense haver de parlar, oh paradoxa, una puta paraula en català. És
    la dubtosa gràcia del culo, caca, pipi. El seu "èxit" diu molt dels seus admiradors. Ningú amb dos dits de front pot defensar les desafortunades declaracions que va perpetrar al programa El club de TV3,
    malgrat que puguem estar d’acord amb el fons ideològic. I és llàstima
    que, en aquest cas, el missatger hagi matat el missatge el qual val
    molt la pena, perquè l’obra Lorca eran todos
    és una obra seriosa, oportuna, didàctica, molt recomanable. Rubianes
    s’ha enterrat ell solet. El seu histrionisme toixarrut, injustificable,
    l’ha deixat fora de joc. Culpar ara els altres dels seus errors ho
    trobo covard i lamentable. Per tant (i no sabeu com em dol) comparteixo
    l’editorial de l’ABC d’ahir. I sé que, amb aquest post, m’exposo a ser rebutjat pel Pensament Únic Català. Se me’n fot. La dissidència és el que em queda de propi enmig d’aquest papanatisme oligofrènic que m’envolta.

    http://entrellum.blogspot.com

  13. article publicat a http://cinicat.wordpress.com/

    LA CENSURA A PEPE RUBIANES

    September 8th, 2006 by cinicat

    L’alcalde de la ciutat de Madrid ha entès, com bon patriota que és, que no es podia permetre que un home com Pepe Rubianes estrenés una obra a la capital del Regne, i menys encara en el marc del Teatro Espanyol.. Un home que és capaç de burlar-se de l’Espanya Eterna, Una, Grande y Libre, i que sectàriament només reconeix com a vàlida l’Espanya que ell anomena democràtica, un home així no mereix que se li permeti estrenar cap representació seva en tan digne espai escènic. I que no diguin que això és censura ni limitació de la llibertat d’expressió, perquè no ho és. Simplement és un qüestió d’honor patri. A Madrid no fan com aquells nacionalistes catalans de pacotilla que davant del posicionament polític d’un nacionalista espanyol de veritat com és l’Albert Boadella, no li prohibeixen perquè no gosen i encara el subvencionen més que a ningú per dissimular. Els catalans sí que censuren i limiten la llibertat d’expressió, encara que no tinguin nassos de fer-ho obertament. Aplaudim, doncs, Alberto Ruix Gallardon per la seva gallardia en defensa de l’honor espanyol, que en definitiva vol dir també en defensa de la llibertat d’expressió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!